L’activitat econòmica de les empreses de la demarcació de Terrassa s’ha mantingut pràcticament estable per al conjunt d’indústries durant el primer trimestre d’enguany. Després de la recuperació experimentada durant el tercer i quart trimestre de 2020, els primers mesos de 2021 mostren una continuïtat amb relació als resultats obtinguts, segons recull l’informe trimestral del Servei d’Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa.
El grau d’ús de la capacitat productiva durant el primer trimestre de 2021 per al conjunt de la indústria s’ha situat en el 65,5% de mitjana, encara lluny del 72% al qual s’havia arribat abans de la pandèmia, i baixa gairebé 2 punts amb relació al grau assolit durant el trimestre anterior. Les expectatives se situen en el 65,6%, valor gairebé idèntic al del primer trimestre i, per tant, no s’esperen canvis en aquest sentit en el conjunt del sector industrial.
Això no obstant, la valoració del clima empresarial millora lleugerament en incrementar-se les opinions d’estabilitat, del 48,8% al 50,5%, i disminuir el percentatge de respostes negatives amb relació a la marxa dels negocis (del 35% al 33,9%), amb perspectives de perllongar-se els pròxims mesos i millorar durant el segon trimestre d’enguany. El bon comportament dels mercats exteriors és la base principal de la recuperació, que contrasta amb un mercat interior més alentit.
Des de la Cambra alerten, però, que aquesta tendència positiva es pot veure condicionada per l’evolució de la pandèmia durant els pròxims mesos i “pot afectar de forma intensa a l’activitat turística si es mantenen les recomanacions de no viatjar al nostre país que han fet alguns països europeus”.
Atur i contractació
L’estudi també se centra en les dades de l’atur a la demarcació de Terrassa, que l’abril va baixar de les 30.000 persones desocupades, després que se superés aquesta xifra durant els mesos de febrer i març. A més, el maig les dades van continuar baixant fins a les 28.879 persones desocupades, reduint-se per tercer mes consecutiu.
La taxa d’atur per a les diferents poblacions de la demarcació se situa en una mitjana del 13,06% al mes de maig, destacant d’una banda el 19,48% que presenta Rellinars i de l’altra, el 5,78% de Matadepera. Partint de les ocupacions anteriors, el sector que acumula més atur és el de serveis, amb un 68,4% del total. La indústria n’aporta el 12,5% i la construcció, el 9,7%.
L’informe també assenyala que la temporalitat de la contractació a la demarcació continua sent molt alta. Només un 21,7% dels nous contractes firmats a l’abril i un 16,2% dels del maig han estat fixos.
El mes d’abril se’n van signar 10.561 i el mes de maig, 10.519. La major part es van formalitzar en el sector serveis, amb el 71,6% del total d’abril i el 71,9% del maig, mentre que la indústria en va agrupar el 21% l’abril i el 20,8% el maig, i la construcció, el 7,2% ambdós mesos.
Next Generation
L’informe també conté els resultats del panell d’opinió del plenari de la Cambra, del qual surten les tendències assenyalades de l’activitat i un cert escepticisme vers l’arribada a les pimes dels fons europeus Next Generation, tot i considerar una que són una oportunitat a aprofundir-hi.
D’altra banda, el panell també fa una valoració sobre la propera eliminació de peatges. Majoritàriament s’accepta un peatge reduït per sufragar-ne el cost de manteniment, afavorint el transport respecte als turismes. Només un 12% s’inclina per una supressió total i l’opció de peatge per ús s’imposa lleugerament sobre la vinyeta.
També l’opinió del plenari veu correctes en un 60% les diferents mesures preses per fer front a la pandèmia, però l’altre 40% les valora com a poc adequades per mantenir un necessari equilibri entre salut i economia.
Finalment, un 75% de les respostes s’inclinen per una necessària vigilància de la despesa per controlar el dèficit públic, resposta que combinen, en poder-se assenyalar diverses opcions, amb un 60% que creu que s’han d’establir polítiques per fomentar l’economia i reduir així el dèficit. A més, un 42% de les respostes que advoquen per implementar, igualant-lo a tot l’Estat, un impost de successions.
