Google dissenya amb Waymo el cotxe autònom. La iniciativa començada el 2009, ha aconseguit validar tots els elements tecnològics necessaris del cotxe sense conductor amb desplaçaments eficaços i segurs. Així i tot, la seva implantació és pràcticament nul·la, excepte alguns casos com els taxis metropolitans de l’àrea de Phoenix a Arizona.
És un clar exemple que la validació d’una nova tecnologia, no és suficient perquè tingui èxit. Es va equivocar Google? Invertir en una nova tecnologia és un risc. El desenvolupament del canvi tecnològic té molts components que van més enllà de la tecnologia. Que falta? Que és primer: la nova proposta sorgida de la tecnologia o les necessitats sorgides del context social? Com influencia a la societat?
L’augment de la fragmentació social derivada de la pandèmia, coincideix en un moment de l’evolució de la tecnologia digital en qui els algoritmes, les xarxes socials i la intel·ligència artificial han substituït l’experiència per decidir quina informació es difon més àmpliament i això ha fet que el públic sigui més vulnerable a la desinformació.
El debat del canvi tecnològic ens permet observar com avança la societat en el llarg de la història i posa de relleu la importància els elements rellevants del nostre desenvolupament. Quatre exemples:
1) Nespresso va necessitar més de quinze anys des de la seva invenció en aconseguir la seva implantació. Element clau: les botigues i club de socis que va desenvolupar un soci del fabricant i el compromís del fabricant de la maquineta de cafè.
2) En canvi, la tecnologia RFID que l’any 2000 es va anunciar que substituiria al codi de barres, no s’ha implantat en les botigues de gran consum, perquè per preu (és pràcticament gratis), senzillesa i la gestió de l’organització mundial GS1, el codi de barres, és imbatible.
3) Segway amb la promesa el 2001 de revolucionar la mobilitat a les ciutats amb el vehicle individual de dues rodes en paral·lel, ha deixat de fabricar-se. El preu, les patents, l’exclusivitat s’han superat amb el simple patinet elèctric d’àmplia utilització arreu.
4) repartiment a domicili amb drons: empreses de distribució com Walmart, amazon, Tesco, etc. i també administracions com la FAA (Federal Aviation Administration) estan treballant perquè tècnicament i legalment pugui implantar-se en els anys vinents el lliurament sense persones de productes. Serà la solució per conegut problema del repartiment a l’última milla?
Com es desenvolupa el canvi tecnològic més enllà de la mateixa tecnologia? Que cal fer?.
Molts exemples mostren la importància de 7 factors:
1) La comprensió dels canvis de l’entorn, el context social, i les tendències dominants
2) Els processos de decisions dels preus i retribució dels participants en el canvi tecnològic, lligat amb les capacitats productives i distributives: quin és el posicionament de la nova proposta?
3) La implicació d’interlocutors del canals de comercialització de la nova tecnologia, decidida per iniciativa pròpia o per no perdre passada davant la competència
4) Les activitats de comunicació i les relacions amb els usuaris, avui més que mai pendents de la pantalleta petita del mòbil
5) la influencia i evolució dels marcs legislatius dels diferents territoris, i de les capacitats de les administracions publiques a liderar eficaçment els canvis que es necessitin
6) Les diferencies que hi ha en els tots contexts culturals, per raons històriques, identitàries o de desenvolupament
7) L’ordre de les prioritats, és a dir l’estratègia d’implantació: que és abans l’ou o la gallina? La resposta en cada cas pot ser diferent.
La mobilitat ha canviat moltíssim en els darrers anys. L’augment de la densitat de la trama urbana i atracció de la ciutat, combinada amb la cada vegada més exigent demanda social de combatre el canvi climàtic, i la reducció de desplaçaments, ara obligats pels confinaments, fa replantejar el focus de la innovació en els vehicles. Els vehicles ara són plens de tecnologia digital, però la prioritat és la reducció d’emissions i la transformació dels sistemes de mobilitat, amb més transport públic, i el desenvolupament del cotxe compartit o llogat per cada necessitat, i models de renting que afavoreixen el canvi de vehicle a curt termini, desplacen la importància del cotxe autònom, que no va tan de pressa com es pensava fa més de deu anys.
Les bones idees no sempre es poden fer servir, ja que a pesar que es puguin desenvolupar tècnicament, no sempre responen a una necessitat real del moment. Sovint trobem altres maneres molt més barates o inclús gratis per respondre el que vol respondre la bona idea.
Es tracta per tant, d’escoltar molt i respondre el que se sent. Les preocupacions d’avui sobre el canvi climàtic, l’augment de la fragmentació social, la desigualtat, la desconfiança amb els poders,… tenen en el debat sobre el canvi tecnològic, un marc de treball que ajudarà a respondre millor totes les problemàtiques. Som-hi!
* L’autor és economista i professor UAB
gabriel.izard@uab.cat
