La distància pot ser física, pot ser teòrica, conceptual, ideològica. Hi ha molts tipus de distàncies que contrapesen la proximitat entre els individus, les cultures, la societat. El resultat de gestionar la distància és decisiu per al futur; en la universitat, en l’empresa, en la societat. La distància guanya adeptes silenciosament i s’agafa com la via d’escapament davant dels dubtes i les incerteses. L’hem de combatre? Per què? Hem de lluitar més contra la distància?
La distància és l’artífex de les desigualtats que, al seu torn, invoquen al populisme. Vegem com l’augment de la distància potencia l’individualisme i la protecció del que es té, quan no es disposa d’una visió global sobre el que vindrà. Intentar conservar o augmentar la meva zona de confort distanciant-me del meu entorn, no redueix els riscos de la incertesa sobre el que ha de venir.
La societat evoluciona i l’economia també. Ningú va preveure que l’any 2020 el món estaria infectat d’un terrible virus, que ha minvat la salut de molts arreu del món i ha abocat a penúries econòmiques a molts ciutadans. Els esforços per anticipar-se al futur són molt importants, però mai seran suficients per preveure tot el que passarà. Com ara: de sobte, sorgeix de forma inesperada un fenomen de la naturalesa (el virus) que desmunta el castell de previsions simples o sofisticades. Davant d’aquesta incertesa, com deia en aquest espai fa quinze dies, trobem a Shiller que dóna importància a la narrativa en l’economia, on les històries influeixen en la conducta de les persones i agents econòmics. Tenim molta narrativa que fomenta la distància en aquests moments. La narrativa de la distància, a qui interessa?
Amb la gestió de les restriccions per la Covid-19, es potencia obligatòriament la distància social juntament amb la demanda de l’ús la mascareta i la higiene de les mans. El correcte és baixar de la vorera quan un vianant ens ve de cara per mantenir el metre i mig de distància. La distància i el confinament redueixen l’expansió de la pandèmia, però alhora alimenten forçadament l’avanç del discurs per a l’individualisme.
Alguns ho veuen, i desenvolupen narrativa contrària en el foment de la distància. Hi ha moltes maneres de fer-ho. Per exemple, el recent informe de l’associació d’universitats europees UEA ("Universities Without Walls. A vision for 2030" February 2021) apunta les tendències globals que marquen estratègies perquè la universitat sigui oberta, transaccional i transformadora; perquè sigui sostenible, diversa i implicada amb la societat; perquè sigui forta, autònoma i responsable. En definitiva, que la universitat, acosti el coneixement a la societat en comptes de fomentar la distància. Un altre exemple recent el veiem en el món de l’empresa industrial, en l’informe d’AMEC "Claus per al canvi del model productiu", que apunta la narrativa de 10 elements i que resumeixo en tres convertits ja en un clàssic: innovació, talent i expansió.
Molts clamen per la reactivació econòmica urgent i no volen quedar-se esperant la seva arribada, anticipant-se per no quedar enrere. En aquest nou context, és necessari establir marcs que facilitin la fluïdesa de coneixement compartit i la creació d’ecosistemes col·laboratius publicoprivats que redueixin les distàncies entre els agents econòmics. Acostar (o reduir la distància) voldrà dir reforçar els mecanismes de col·laboració de l’Administració amb el sector privat de manera coordinada, col·laborant i complementant-se.
Els reptes actuals exigeixen una reducció de les distàncies en les activitats que aborden el canvi climàtic, els desenvolupaments tecnològics, el nou marc laboral, les activitats d’innovació, etc. Aquestes tendències reclamen tres factors d’èxit: 1) potenciació de marcs per a les noves pràctiques col·laboratives transversals per a tots els agents econòmics, 2) inversions adequades en infraestructures analògiques i digitals i en desenvolupament del talent, 3) reconeixement de les habilitats dels líders capaços de comandar la transformació de les organitzacions i de la societat. Molts agents socials apunten cap a la reducció de les distàncies. Ho aconseguiran?
