L’informe de la consultora Ditrendia de juny, destaca que a Espanya el 40 % de les vendes en línia es fa per mòbil (abans de la pandèmia). És poc o molt? Per respondre, podem comparar-ho amb el que fan altres països. Segurament ens sorprendrà veure que mentre al Regne Unit la xifra es situa al 45 %, a Alemanya o França és molt més baix (29 i 26% respectivament). Els tres països de referència a Europa desenvolupada (amb més de 200 milions d’habitants) no tenen el mateix comportament. Contràriament, a Indonèsia, la Xina i Tailàndia, la xifra de vendes en línia se situa al 76, 74 i 71 % respectivament. A tres països asiàtics de referència, l’ús del mòbil és molt alt. Tots tres sumen més de 1.700 habitants i l’impacte és enorme.
Podem pensar doncs que la dimensió importa? Quins altres factors promouen l’intercanvi en línia a través del mòbil? La rapidesa en l’adopció de noves formes de compra per part de la població d’un país, és el resultat de múltiples factors. Les polítiques governamentals sobre la llibertat o control de mercat són fonamentals. El tancament o obertura de fronteres influencia molt en l’adopció de tecnologies i en la compra per internet, com ho demostra que el 51,2% de les compres amb origen espanyol, es fan a webs de comerç electrònic exterior. També hi ha factors geogràfics (Indonèsia és un país d’illes amb poblacions molt llunyanes). Les distàncies i els efectes en la mobilitat, són un incentiu per usar eines fàcils de compra remota. I no ens oblidem el desenvolupament i creixement econòmic, que aprofita l’embranzida tecnològica per saltar-se processos ineficients que altres països més desenvolupats han hagut de superar.
La capacitat de la població en l’adopció de noves propostes comercials respon a les seves circumstàncies. Les infraestructures són decisives, i més enllà de la capacitat de la xarxa per donar resposta a les necessitats d’intercanvi de dades en l’ús de la telefonia mòbil, el preu dels terminals amb les opcions que multipliquen capacitats de memòria i connexió a preus constantment a la baixa, és determinant per la profusió en aquesta utilització.
Que podem pensar sobre els productes que es compren? Com varia el comportament davant els diferents sectors? El volum total de vendes en línia a Espanya segons el portal CNMCData, va augmentar 25 %, assolin la xifra de 48.800 milions (!) d’euros el 2019. Tot i que la branca d’activitat més important és les agències de viatge i operadors turístics, l’augment de la compra de peces de vestit és molt rellevant. Amb la pandèmia s’ha augmentat l’ús dels dispositius per a comprar i, tot i que el sector turístic i de viatges ha notat una caiguda enorme, s’han incorporat nous sectors com el dels productes frescos que han mantingut un creixement i han trencat la barrera que suposava el canal en línia per al consumidor d’aquesta mena de productes.
En un seminari en línia recentment organitzat per l’ AECOC, es veia en l’informe de IRI que per productes, en el segment de carns, les de porc, pollastre i boví són les que millor evolucionen en el canal físic durant el període COVID, mentre que l’evolució del xai destaca en l’en línia. Quant a les fruites, la taronja i mandarina són les que compten amb majors augments en valor en el canal físic i s’han registrat creixements en valor superiors al 150% per als tops 5 famílies de verdures i hortalisses en el canal en línia. I respecte al peix, el llobarro, l’orada i el salmó són els que han tingut majors evolucions en el canal físic. Tots aquests productes han jugat un paper molt important en les diferents necessitats del consumidor durant el confinament, com a ingredients per a cuinar, com a productes beneficiosos per a la salut i fins com a snack saludable.
Sorprèn també que, durant el confinament els plàstics i els envasos, assenyalats negativament pels consumidors en anys anteriors, han reforçat el seu valor en percebre’s que l’envàs individual protegeix els aliments enfront de la venda a doll, que ha frenat el seu desenvolupament pel temor al contagi de productes que han estat tocats potencialment per altres mans i la cautela per la higiene pel consumidor. A més, els envasos ofereixen la possibilitat de compres ràpides i segures, de passar el menor temps possible a la botiga i evitar el contacte. S’haurà de veure com evoluciona el tema i si es torna o no a la situació anterior a favor de la reducció de plàstics. No fos cas que passi com a la Ministra Nadia Calviño, que després de tenir 10 vots aparaulats per ser escollida com a presidenta de l’Eurogrup només la varen votar 9 i va perdre la votació a favor del ministre irlandès de Finances, Paschal Donohoe que està contra la “taxa Google”. La importància dels intercanvis!.
gabriel izard@uab.cat
