Diners

Distribució de la renda

L’evolució de l’economia, la distribució de la renda i les desigualtats entre classes socials, no són temes clars i sovint s’originen debats a vegades poc fonamentats. Un document de 173 pàgines publicat fa uns dies per l’OCDE "Under Pressure: The Squeezed Middle Class" discuteix detalladament sobre la situació de les classes mitjanes, posant èmfasi en les problemàtiques del canvi de la distribució de la renda i la importància de mesures que els governs han de prendre per tal de mitigar els efectes de les desigualtats. L’anàlisi es centra en els països avançats i no tracta de l’enorme progrés dels països en desenvolupament que escurcen molt ràpidament les diferències que tenien amb els països més avançats.

El 40% de la població només té el 3% de la riquesa i menys del 10% té més del 50%. Aquestes diferències posen també de manifest que una tercera part de la gent amb menys ingressos és econòmicament vulnerable, perquè en els darrers tres mesos ha reduït el valor dels seus actius necessaris per mantenir el seu nivell de vida.

Coincidint amb les conclusions d’un recent informe sobre els universitaris espanyols, l’informe de l’OCDE destaca que el 63% dels fills de pares amb estudis universitaris tenen l’oportunitat d’anar a la universitat mentre que dels pares que no han acabat la secundària, el percentatge és del 15%.

El debat sobre el creixement econòmic, parla en la necessitat d’un canvi d’enfocament en les polítiques i de centrar-se en el creixement inclusiu en què es posi en el centre el benestar de la gent. Es tracta d’eixamplar la prosperitat dels que tenen menys i no que els resultats del creixement quedi a les mans dels que tenen més.

L’augment del cost de l’habitatge, molt per sobre de l’augment dels ingressos individuals de les famílies de les classes mitjanes, les perjudica clarament.

També perjudica la incertesa de les perspectives laborals, tant per les dificultats d’accés degut a l’elevat índex de desocupació, com les males condicions en sous i en estabilitat. En el mercat de treball les empreses tenen un excés de sol•licitants de llocs de treball i es poden permetre mantenir aquests nivells baixos en les condicions laborals. Massa sovint encara es deixa perdre talent i es prioritza al curt termini. La rotació de personal troba incentius a la manca de plans de carrera clars i la incertesa de progrés professional dins l’empresa. El resultat d’això és la cerca d’alternatives atractives que millorin la situació personal. També l’evolució tecnològica i digital és una amenaça que augmenta les incerteses sobre les perspectives. L’educació i formació són fonamentals per la carrera professional, tot i que tampoc garanteix l’assoliment de llocs de treball retribuïts per tal que la renda familiar disponible no baixi.

L’informe assenyala que la influència econòmica de la classe mitjana es debilita i en el decurs dels darrers trenta anys els ingressos agregats de totes les llars de renda mitjana han passat de ser 4 vegades més gran respecte la de les rendes més altes, a la situació actual que només és de 3.

Les llars cada vegada més necessiten que un dels dos assalariats tinguin altes qualificacions per poder gaudir de la renda de la classe mitjana. Les parelles treballadores en què un o tots dos són altament qualificats, són ara més propensos a quedar-se en ingressos mitjans i és més improbable que puguin aconseguir ingressos superiors. Les parelles que no tenen altes qualificacions, tenen més possibilitats de quedar-se en rendes de classe inferior. Les ocupacions amb alt risc d’automatització són les de menys qualificació, tot i que ningú s’escapa d’aquest risc.

Les recomanacions pels governs són clares concretes: Així, cal impulsar els ingressos i la riquesa de la classe mitjana amb salaris justos pels quals tenen mitjos o baixos ingressos; també cal assegurar que s’augmenta la participació de la dona en la força de treball i ingressos. S’apunta a la reducció de la càrrega fiscal sobre les llars de renda mitjana i la protecció efectiva dels ingressos dels treballadors amb trajectòries laborals i de rendibilitat inestables. Pot animar-se a les famílies de classe mitjana a acumular benestar? Com es pot ajudar a les famílies a fer front als costos creixents de l’habitatge, l’educació, la salut i la cura a llarg termini, assegurant l’accés a l’habitatge, el pagament de l’educació dels infants, donar suport a les llars amb l’atenció mèdica i de la salut? Es pot equipar la classe mitjana en les habilitats que es necessiten en el lloc de treball canviant amb itineraris professionals atractius, promovent l’aprenentatge en els adults amb feina o sense? Potser el món digital i de realitat augmentada que hem vist a la visita d’aquesta setmana al CityLab de Cornellà pugui ajudar al fet que la gent jove canalitzi els aprenentatges necessaris pel seu futur professional de forma eficaç.

*L’autor és economista i profesor UAB
gabriel izard@uab.cat

To Top