Quantes eleccions! Generals, locals, europees, de les cambres de comerç,… i també de la Junta de facultat d’Economia i Empresa de la UAB entre d’altres. Les circumstàncies del temps han fet que tots aquests processos electorals i de votació passin en un període de temps molt concentrat. En totes elles, els electors podem exercir el nostre dret a votar i posar en marxa amb un vot la nostra petita capacitat de participar per escollir sobre els que prenen decisions i governen les institucions del nostre entorn. No tot pesa igual i el que és més proper (com la junta de facultat) té uns efectes totalment diferents del que és més llunyà (europees).
Així i tot, els electors som ben conscients dels impactes de les nostres decisions electorals i el pes del nostre vot sobre els que seran els nostres governants en els diferents àmbits. Els candidats s’esmercen per aconseguir ser escollits amb promeses de tota mena. L’economia pesa en qualsevol proposta electoral. Mesures que es podran prendre que afavoriran uns electors o d’altres i que sovint seran difícil de comprendre i després d’aplicar.
En les eleccions polítiques la votació encara es fa utilitzant paperetes i anant físicament a col·legis electorals. La seva gestió segueix el que imposa la legislació amb processos en els quals la presència física de les persones, les urnes i les paperetes il·lustren situacions poc evolucionades i gens adaptades al nostre temps dominat per món digital. Com és que en l’àmbit de la política els gestors no prenen decisions per incorporar la societat digital en el sistema electoral? Tenen por en què aquest canvi i evolució afectaria les regles de joc polític? Per què no s’estableix la negociació sobre les incerteses dels impactes la digitalització electoral i les seves conseqüències?
La digitalització és imparable i per exemple, en el sector de la venda detallista de productes de consum, les empreses han assolit el canvi digital acceptant els reptes sobre els escenaris desconeguts. El resultat és que tots hi guanyem perquè s’han abordat les incerteses de la digitalització entre tots. Per exemple les conseqüències de la distribució física de la compra digital, incorpora noves propostes, (com el click and collect) per tal que la digitalització i les seves conseqüències sigui sostenible.
La classe política té molta feina en defensar la seva quota de poder i està ben entrenada en fer ho amb els mitjans tradicionals encara que siguin ineficients i cars. A la UAB i a les cambres de comerç en canvi, la votació es fa des de la pantalla de l’ordinador.
La creació d’un portal per la seva gestió sembla una cosa fàcil i la identificació de l’elector amb paraula clau o amb certificat digital és ben senzilla i fàcil d’aplicar. La revolució de la ignorància de les coses importants, es resol amb el desenvolupament de noves propostes tecnològiques i científiques. El desenvolupament de sistemes de seguretat digital avui en dia és tan avançat que és molt fàcil poder garantir que l’elector és qui és i per tant pot exerceix el seu únic vot.
A Barcelona i de la mà d’un grup de recerca de la UAB va néixer el 2001 una empresa centrada en les solucions de votació per internet: Scytl. Avui en dia se la reconeix com a líder internacional en la gestió d’eleccions segures i solucions de vot electrònic i, en els últims 10 anys, ha gestionat més de 100.000 esdeveniments electorals electrònicament en més de 20 països, inclosos els Estats Units, Mèxic, França, Noruega, Suïssa, Àustria, Bòsnia i Hercegovina i l’Índia. Scytl te 40 patents internacionals en l’àmbit de la seguretat aplicada a processos electorals.
Les seves solucions han estat auditades per organismes independents i per experts acadèmics en gestió d’eleccions, els quals han dictaminat de manera sistemàtica que la seva seguretat i tecnologia són fiables i conformes amb els estàndards de seguretat més exigents actualment establerts….
… i aquí els nostres polítics no decideixen com poder votar electrònicament. Les disparitats de criteris en la que es basen les cites electorals denoten algunes incongruències del nostre sistema. Pot ser que en comptes de tornar a recórrer al sistema judicial per bloquejar, denunciar, o intentar resoldre temes polítics amb eines judicials, els nostres polítics centrin les seves activitats aplicant eines que milloren l’eficiència i tots hi sortirem guanyant … ho anirem seguint
*L’autor és economista i profesor UAB
gabriel izard@uab.cat
