T’agrada el circ? El faquir que s’empassa una espasa, és un dels números més impressionants per la canalla i gent gran que va a veure l’espectacle. Com s’ho fa? Quina màgia hi ha darrere? Com és possible una cosa que sembla impossible?
Un dels fundadors de metges sense fronteres, el suec Hans Rosilng mort el 2017, ha escrit el llibre “Factfulnes”, recentment publicat en català i castellà, i dóna llum a dades que fan veure la realitat d’una manera evident i diferent dels que estem acostumats. En el cas del faquir, explica que saber que la gola es plana i practicar engolint objectes llargueruts però plans, et dóna la capacitat de poder ficar una espasa per la boca fins a la gola. Ell ho va fer. A partir d’aquest exemple, construeix un discurs positiu i optimista a través de les dades que confirmen o desmenteixen alguns tòpics establerts i assumits per l’opinió pública majoritària. I ho fa començant amb preguntes bàsiques, de les que en trio 6 i et demano que triïs la teva resposta
1. Al conjunt de països amb un nivell baix de renda que hi avui en el món, quantes nenes acaben l’educació primària?
a) 20 %
b) 40 %
c) 60 %
2. En els darrers 20 anys, el percentatge de població mundial que viu en pobresa extrema, …
a) s’ha multiplicat per dos
b) s’ha quedat més o menys igual
c) s’ha reduït gairebé a la meitat
3. Quin percentatge de nens d’1 any estan vacunats contra alguna malaltia en el món
a) 20 %
b) 50 %
c) 80 %
4. De mitjana a tot el món. Els homes que ara tenen 30 anys han anat 10 anys a l’escola. Quants anys hi ha anat les dones de la mateixa edat?
a) 9 anys
b) 6 anys
c) 3 anys
5. El 1996 els tigres, els pandes gegants i els rinoceronts negres figuraven a la llista d’espècies en perill d’extinció. Quantes d’aquestes tres especies es troben avui en una situació més crítica que aleshores?
a) dues
b) una
c) Cap
6. Quanta gent al món té accés a l’electricitat?
a) 20 %
b) 50 %
c) 80 %
Si has respost C, C, C, A, C, C has escollit la bona resposta i segurament has reflexionat en temes que estan en l’agenda de les preocupacions pel nostre futur. N’hi ha més, per exemple sobre la sostenibilitat, el canvi climàtic, els desastres naturals i el funcionament de l’economia i la política. I també sobre la Intel·ligència Artificial, la robotització, els impactes sobre el mercat laboral i la distribució de la riquesa, etc.Una de les grans aportacions del llibre és acabar el tòpic de la divisió del món en països desenvolupats i països en desenvolupament. La població mundial té 4 nivells de renda comptada en dòlars per dia: 1,2,8, i 32 dòlars diaris són el llindar de cada nivell. Les dades mostren que dels 7 mil milions de persones del món, 1 viu en el primer nivell, 3 en el segon, 2 en el tercer i 1 en el quart. És a dir, 5 dels 7 mil milions viuen en els nivells del mig entre el 2 i 32 dòlars diaris. La demografia canvia i en nivell rendes altes hi ha menys fills que en els baixos per raons òbvies. L’evolució de les dades mostra la clara tendència a traspassar població a nivells més alts, amb el clar creixement a l’Àsia que arribarà al màxim el 2060 amb 5,3 milions de persones i d’Àfrica que passarà d’1,3 a 2,9 al 2060.
Algunes dades més dades que ens mostren canvis disruptius en començar l’any: el 90% de la informació que hi ha internet s’han produït els darrers 2 anys. L’accés a la informació, dóna un poder mai vist al consumidor o ciutadà per decidir sobre les seves opcions de compra o lleure, participant inclús en la creació o adaptació del producte o servei, convertint-se en “promidor” (en anglès “prosumer”) a on la seva opinió i acció dóna accés a un producte únic, i a on les impressores 3D jugaran un paper cada vegada més important. Com triem un restaurant en un lloc que no en coneixem avui en dia? Molts ho fem llegint les opinions i qualificacions que tenen el la xarxa, per exemple en el tripadvisor. Que pot fer l’empresa per tenir bones opinions (millor dir, per no tenir-ne dolentes), Doncs fer d’aquesta pregunta una cançó repetida sense fi i actuar. I no fer bestieses, com aquell establiment hoteler anglès que va fer un càrrec a un client per haver escrit una opinió negativa. La xarxa es va inflar en el cas i la seva rectificació no va servir per a gaire. Cada vegada hi ha més dades al nostre abast i les hem de saber llegir i utilitzar bé.
*L’autor és economista i profesor UAB
gabriel izard@uab.cat
