Juan Carlos Ghosn va ser destituït el passat 22 de Novembre com a president del grup Nissan Renault, poc es pensava que entre els col·laboradors més propers, n’hi hauria un, Hari Nada, que destacava com a persona de confiança, el que fos finalment el que desencalles les acusacions de frau per no declarar durant 5 anys (del 2010 al 2015) la meitat dels ingressos particulars addicionals de 88 milions de dòlars. Al Japó la pena per no declarar ingressos (i impostos) és molt elevada i per això l’alt executiu està ara mateix la presó preventiva.
Quina relació té això amb l’economia compartida? Si ho veiem també com la col·laboració entre els participants en una activitat econòmica, ho podem aplicar a molts àmbits, com el treball en equip o les activitats de les organitzacions. En aquest cas, les "trifulgues de palau" entre els membres que gestionen el poder, comparteixen les decisions que afecten la marxa de l’economia de l’ecosistema de l’empresa, en el que s’inclouen els clients, treballadors, proveïdors, societat i accionistes…. i com no les polítiques retributives i fiscal dels directius.
L’economia compartida també es pot veure en l’àmbit de les aliances: les organitzacions busquen sinergies i economies d’escala (o reducció de costos unitaris) a través de la col·laboració i la cessió de privilegis particulars a canvi dels guanys comuns que són més importants. I això demana afegir a la gestió una nova activitat: compartir i coordinar les relacions amb els socis, que sens dubte tenen visions i opinions diferents positives o negatives.
Seguint l’exemple anterior, resulta que de moment, Renault no troba irregularitats en l’auditoria preliminar de Ghosn i el manté com a president de l’empresa. Potser pesa més la necessitat econòmica de mantenir l’aliança que acceptar la presumpta realització d’un frau fiscal en què s’aplica la legislació especifica d’un país (en aquest cas Japó). El que és evident és que l’aliança d’empreses en grups porta grans sinergies en estalvis. En aquest cas, les sinergies entre Renault, Nissan i Mitusbishi van augmentar un 14%, fins a 5.700 milions d’euros, el 2017. Com?, en bona mesura, gràcies a l’adopció per part de Mitsubishi dels serveis de finançament de Renault i de Nissan, així com per la major col·laboració en la regió asiàtica. En el marc d’aquesta col·laboració, tenen un pla estratègic per a 2022 que contempla l’objectiu de comercialitzar 14 milions de vehicles a tot el món. D’aquest total, 9 milions d’unitats comptaran amb plataformes i motors comuns. Per poder comparar, en el primer semestre de 2018 les vendes mundials de grup, superaven les dels seus seguidors en unitats. Concretament el grup Renault, Nissan – Mitsubishi va vendre en els primers 6 mesos de 2018 5,54 milions, el grup Volkswagen, 5,51, seguit del grup Toyota amb 5,2. …
El sector de l’automòbil…. tan important per les implicacions que té en la mobilitat, la sostenibilitat, les infraestructures, tecnologia, digitalització… i també en la gran quantitat de força laboral implicada directa o indirectament. La formació dels enginyers que hi treballen requereix una visió ample no només sobre tecnologia i processos sinó sobre les necessitats de la societat i com establir llaços de comunicació que responguin als reptes d’automatització, connectivitat, sostenibilitat i digitalització. I la comunicació entre la Universitat que els forma i les necessitats del sector és un dels grans reptes que empeny la realització de projectes europeus com ASCENT.
Tornant a l’economia compartida, l’expressió inspira sobretot a l’activitat d’emprenedoria i a les "noves" formes de treball. Ara veiem propostes emprenedores que amb les eines digitals afavoreixen noves empreses de creixement explosiu. Per exemple LIME: empresa de Califòrnia creada fa un any i mig per tres estudiants xinesos als Estats Units que amb una visió d’emprenedors han aconseguit més de 400 milions de dòlars en tres rodes de finançament i 800 empleats a tot el món. Que fa?, l’ús compartit de patinets. Altres exemples com Cabify, Uber, Glovo, plantegen també noves formes de treball com una nova forma de flexibilitzar l’activitat laboral per compte pròpia en el món digital actual.
*L’autor és economista i profesor UAB
gabriel izard@uab.cat
