Diners

Aplicacions

HPP. Com? Si, si HPP. Ah…

Al mig d’una conversa amb el meu company de fila de l’Ave direcció a Madrid, entenc que els processos d’alta pressió (en anglès High Pressure Processing) ens porten a la conservació d’aliments de llarga duració sense afegir-hi cap additiu, ni fer-lo passar per processos químics o de congelació. És extraordinari com des d’una empresa a Burgos, es desenvolupen màquines pel processament per alta pressió amb rotund lideratge mundial i clients als 5 continents, sobretot als Estats Units però també a la Xina, Japó, a tot Europa i també a països menys desenvolupats com la Índia, Tailàndia, Iran o el Perú. El HPP és un procés natural, respectuós amb el medi ambient i que permet preservar al màxim els ingredients i característiques del producte fresc. Els tractaments tèrmics, usats tradicionalment en la indústria d’aliments per a la conservació dels productes, provoquen certs efectes no desitjats com la destrucció de vitamines o el canvi de sabor i color. Això s’evita utilitzant la tecnologia HPP. És encara una tècnica en poca presència en el mercat tot i la tendència a què cada vegada més els consumidors busquen productes sans i saludables.

Després d’una visita empresarial en un polígon industrial dels voltants, al migdia a Madrid, durant l’acte de lliurament dels premis acadèmics i de periodisme d’AECOC, em toca una taula a on la professora del meu costat és d’una escola d’enginyeria. I en la conversa torna a sorgir el tema, mencionant que coneix directament als de Burgos i a l’empresa de base tecnològica de la UAB que també es dedica a això. M’explica també exemples d’èxit de l’aplicació de les tècniques de conservació amb alta pressió com el guacamole que comprem als supermercats: oi que l’avocat que comprem es posa negre quan madura? Com és que el que està en un pot al prestatge per vendre no li passa?, no són els additius!: ha passat pel HPP, que augmenta la vida útil del producte. El HPP redueix les devolucions per malbaratament i ajuda a l’organització de producció i logística, mantenint les característiques del producte fresc i fent que propietats sensorials i nutricionals es mantingui intactes.

I a la UAB dins del grup de recerca SRG s’ha creat i desenvolupat una empresa de Base Tecnològica (EBT) que amb el nom de YpsiconAdvancedTechnologies S.L. fa un pas més enllà i des de 2005 investiguen per aplicat l’Homogeneïtzació de l’Ultra Alta Pressió (UHPH) creant el 2012 l’empresa i convertint-se en emprenedors que aporten una nova aplicació de la tecnologia al mercat, entenent que el futur de la conservació dels aliments està més a les mans dels enginyers que dels químics!

El germen de la idea inicial ha prosperat i per això ha necessitat el suport d’alguna entitat o institució que sosté l’emprenedoria. Es tracta d’acollir emprenedors amb idees, orientar-los i ajudar-los perquè es converteixin en empresa i a través d’un període d’incubació curt (de com a màxim tres anys a Barcelona Activa, per exemple), consolidin la sortida al mercat l’aplicació d’iniciatives emprenedores. El fracàs en l’aplicació no sorgeix de la manca d’idees per innovar sinó que normalment es deu a la manca de finançament. Estimbar-se per culpa de no haver previst que el pagament demorat del client en una primera etapa que implicaria manca inaguantable de liquiditat, és un dels errors més comuns pel fracàs i les entitats que ajuden, acullen i incuben intenten que això no passi. I parlant d’iniciatives emprenedores, saber que Barcelona competeix amb ciutats capital d’estats com Londres, Berlín o París i que així i tot està en el segon lloc en el rànquing mundial de ciutat emprenedora, és un gran motiu de satisfacció que apunta l’atractiu de l’ecosistema empresarial de Barcelona. En pocs mesos les grans empreses de tecnologia han vingut per quedar-se i creen nous llocs de treball d’alta qualificació. La universitat té el repte d’empènyer aquesta energia i convertir les idees en aplicacions reals d’èxit. Pensi que seguirem treballant per acostar la a la societat encara que hi deixem la pell, mentre torno amb l’Ave de Madrid, ciutat sorollosa amb un tràfic infernal i d’activitat desbordant.

*L’autor és economista i profesor UAB 

gabriel izard@uab.cat

To Top