Quina frase més elaborada! Va sortir en un sopar tertúlia del 30 d’Octubre al Claris organitzat per Amics de la UAB en què el convidat era en Enric Juliana que des del 2004 viu a Madrid com a cap de La Vanguardia. Quina quantitat de matisos! De quina pell es tracta? De quin fons? Bé, la pell és el que ens protegeix del nostre entorn i alhora és el que es veu més del nostre aspecte extern. El color, les arrugues, els matisos de lluentor, la capacitat per la protecció, la sensibilitat,… tot plegat ens fa diferents i únics. Metafòricament, la pell (com la paraula) modula la relació amb els altres i ajusta els matisos a través del seu filtratge sobre el moment, les necessitats i el reflex de les voluntats. Quan es vol destacar les dificultats de resoldre el conflicte a través d’aspectes formals, la metàfora de la pell és brillant.
Quan s’intercanvien paraules malt-sonants amb intenció, la reparació demana molt temps i és molt difícil, més del que formalitat en documents pot oferir. En entorns culturals en el que el context compta molt, mana la paraula (la pell). En entorns culturals en el que el context compta poc, mana el document. I aquí som de molt context en els àmbits econòmics i polítics. La confiança en les persones és més gran que la confiança en la documentació. Sota l’aixopluc de qui ha sabut teixir un bon paraigua, les relacions demanen poques formalitats, i quan el paraigua s’esquinça i la pluja és intensa i continuada, tot es fa més difícil.
"El fons està en la pell" vol dir que les relacions basades en la paraula i la confiança, són més importants que la formalitat que vol plasmar en documents una realitat molt canviant. Es pot aplicar això al procés promogut per la independència de Catalunya i també en les negociacions comercials. És clar que l’atzucac en què ens trobem ara resulta de la utilització de la paraula, molt sovint, per fer mal (o per defensar-se d’una paraula atacant). I la tecnologia de transmissió de la paraula avui es fa en frases curtes per tal d’enquibir-les en falques de ràdio o televisió i sobretot al twitter o a les altres xarxes socials. La justificació de la injusta presó preventiva dels polítics de l’1 d’Octubre se sustenta més en la pell que en el document i el delicte presumptament realitzat (rebel·lió) també. L’expectativa del judici sobre les acusacions desborda la formalitat i clama a les sensibilitats dels que han conduït les causes. L’obsessió a fer soroll és punyent i s’autoalimenta per continuar amb el brogit.
En el món de l’empresa i laboral les regles de joc canvien: amb l’entrada al món del treball de la generació nascuda de 1980 al 2000, els coneguts com a milenials, es produeixen canvis en les formes de relacionar-se a l’empresa. Són joves que necessiten temps per organitzar les seves aficions i inquietuds i que a diferència dels seus pares no organitzen la seva vida al voltant del treball, tenint poc compromís amb les empreses o els seus superiors, centrant el seu compromís en la seva pròpia carrera professional.
Quan escoltem les preocupacions i reflexions dels que lideren les empreses i l’economia, en la nit de l’empresari de la CECOT o en el congrés de l’AECOC, tornem a constatar que el món és més urbà que mai i cada vegada ho serà més. Les empreses de distribució comercial treballen per acostar-se al client en la xarxa urbana o en la transformació digital, lliurant a casa o facilitant que les entregues siguin més fàcils a la botiga o en punts determinats. I això ho fan enfocant la seva activitat productiva i de serveis al preu; per exemple, transferint costos al client que està disposat a pagar menys a canvi d’acceptar encarregar-se de finalitzar el procés. Escolar al consumidor també vol dir treballar aplicant polítiques inclusives en els treballadors per a reduir la discriminació basada en la diferència. El debat sobre la immigració és un bon exemple, conscients que sense immigració l’economia no pot créixer, si és que així es vulgui fer. El fons està en la pell: Itàlia fa soroll amb la immigració quan no és el país que en tingui menys, i amb aquest soroll amaga el greu problema econòmic derivat de polítiques continuades de creixement de salaris sense acompanyament del creixement de l’economia amb resultat de caiguda de la productivitat.
Sabeu el rànquing de les comunitats autònomes en ateus?, primer Catalunya, després Navarra i tercer el País Basc. Doncs això: el fons està en la pell…..
*L’autor és economista i profesor UAB
gabriel izard@uab.cat
