L’intercanvi és el resultat d’una necessitat. En la prehistòria quan no hi havia maquinària i tecnologia, els recol·lectors i caçadors no acumulaven els resultats de la seva activitat perquè no tenien necessitat d’intercanviar-los ni d’emmagatzemar res. No hi havia mercats: si es tenia gana, es caçava. En la societat moderna intercanviem de tot per tal de satisfer necessitats inabordables com a resultat de la nostra activitat productiva. Les necessitats són molt diverses i van molt més enllà dels requisits per la supervivència (menjar, vestir, habitatge) fins a arribar a les emocions (identificació, seguretat, futur i també família, viatjar, espectacles, oci).
La paraula "mercat" indica el lloc (físic o virtual) en què es produeix l’intercanvi. Les empreses i les persones fem servir els mercats com a mitjà eficient a on realitzar l’activitat del bescanvi de béns o serveis per diners. El preu és el reflex del valor que s’accepta en la compra.
Els mercats s’organitzen en funció de molts factors, com poden ser el tipus de producte que s’intercanvia, la infraestructura o capacitats dels que intervenen, l’abast geogràfic, i qualsevol característica dels que hi operen.
Els mercats aporten grans avantatges pels compradors i pels venedors: faciliten que l’intercanvi es produeixi a un cost molt baix. L’aportació de valor dels mercats que perduren en el temps és neutral: no afavoreix al comprador ni al venedor per si sol. D’una altra manera, desapareixerien perquè n’hi hauria d’altres que amb un preu més baix tindrien la capacitat d’aportació de valor en l’intercanvi.
La ciutadania coneix bé els mercats de l’alimentació a on diferents operadors ofereixen els seus productes. Alguns són agricultors. Altres són intermediaris que compren al mercat majorista i després venen al detallista. Altres són cadenes integrades amb capacitat per intervenir en tota la cadena de subministrament i abaratir també costos en guanyar eficiències pel volum i optimització dels mitjans com el transport o l’emmagatzematge.
Mercabarna és el mercat dels productes frescos (fruites i verdures, peix, carn i flors) on el preu de venda sempre és el resultat de la negociació en l’últim moment. Més de 700 empreses mouen més de 2 milions de tones d’aliments i amb una activitat que mou cada dia més de 23.000 persones i 14.000 vehicles, exporta el 30% dels 5.000 milions d’euros que es facturen en aquestes 90 hectàrees a la zona franca de Barcelona.
Actualment els compradors que representen cadenes o centrals de compra es mouen ràpidament entre les parades dels majoristes amb bicicleta per no perdre passada. La novetat sobre els productes ecològics és la propera construcció d’un nou pavelló a Mercabarna, oferint d’aquesta manera l’oportunitat d’expandir-se més ràpidament.
Es coneixen menys els mercats financers a on la ciutadania té dipositats els seus estalvis de la mà d’agents especialitzats. Els paràmetres en què es mouen els béns intercanviats (diners contra dipòsits de qualsevol tipus) es resumeixen en un tipus d’interès oscil·lant en el temps.
La comprensió sobre per què un valor puja o baixa no és fàcil i cada vegada més es depèn dels algoritmes matemàtics que els operadors i mercats utilitzen i donen com a resultat aquestes variacions. La pèrdua de valor de les accions de l’empresa DIA, per exemple s’entén bé per qualsevol persona que llegeixi notícies del sector de gran consum, i també la caiguda de preu de les accions de moltes entitats financeres com a conseqüència de la decisió del tribunal suprem que són elles les que han de pagar l’impost de les hipoteques. Però no sempre és tan clar i fàcil. El factor "temps" també és molt important.
Llegim ràpidament els 14 punts d’acords que impulsa a formació "Podemos" amb el PSOE pels nous pressupostos i confirmem el seu caràcter social: pensions, benestar, habitatge, ocupació, autònoms, famílies, ciència-innovació, societat feminista, governs locals, transició energètica, cultura, protecció als jocs d’atzar i nova fiscalitat. Una llista ambiciosa i per la reflexió. En política també hi ha mercats i la negociació finalment és la que decideix la mesura que s’implanta. Veurem si mana el curt termini contra el llarg termini a què ens té massa acostumant el món de la política.
*L’autor és economista i profesor UAB
gabriel izard@uab.cat
