Les persones fem moviments econòmics: comprem, gastem, guanyem, ens endeutem, invertim, compartim, estalviem, donem, gestionem el nostre patrimoni,….
Per fer tot això apliquem criteris basats en el que som: la nostra cultura, el nostre entorn familiar, la nostra educació, les nostres capacitats, la nostra professió,… i cada vegada més el nostre món digital.
Tots els actes econòmics es fan en relació a alguna cosa: els ingressos depenen de la nostra activitat laboral en una empresa, o depenen del rendiment d’uns actius financers o físics dels quals som propietaris. La compra depèn de les nostres necessitats i comportament com a consumidors davant una oferta que fa una empresa o una altra. També confiem els estalvis o el nostre endeutament a l’entitat financera que ens convé per múltiples possibles raons relacionals que es resumeixen en: "que obtinc a canvi d’aquesta confiança". Tot plegat segueix la pauta dictada per la nostra consciència econòmica, que sintetitza el que fem, amb el nostre pensament sobre com volem ser: La salut, el benestar, la comunicació digital, la sostenibilitat ecològica i laboral, la seguretat,.. són algunes de les prioritats bàsiques. La digitalització afecta als actes econòmics de les persones i de les empreses.
Les empreses fan moviments econòmics: produeixen, compren, venen, organitzen la feina dels treballadors, competeixen, inverteixen, fan recerca i innoven, guanyen diners i decideixen el seu ús (invertir, créixer, augmentar sous, pagar dividends,…).
Per això apliquen criteris basats en el que són: la seva visió i missió, la seva propietat (familiar o amb accionariat divers), la seva trajectòria i posicionament en el mercat, les seves capacitats i especialització dels seus recursos materials i humans, … i ara cada vegada més el seu món digital. Vegem-ho:
La dimensió sempre ha estat un factor clau per a les empreses. Als economistes ens agrada parlar d’economies d’escala, en el que el cost fix es reparteix per més unitats produïdes, abaratint el cost total de cada unitat, i afegint avantatge competitiu en el preu dels productes. Amb la transformació digital, el marc competitiu de les empreses, va més enllà de la grandària de cada empresa i de les economies d’escala que es puguin generar. Ara es poden obtenir eficiències en costos per altres vies col·laboratives o tecnològiques, que substitueixen l’avantatge competitiu de la dimensió, a través de l’ús intel·ligent de la informació digital i dels canvis estratègics en la manera de gestionar les empreses, i especialment en la forma de relacionar-se i arribar a acords entre empreses.
També la ubicació i localització és una peça clau per l’èxit empresarial: ens agrada lo "local" perquè és més proper i ens hi podem identificar més. També perquè és més fàcil d’obtenir i reconèixer i com no, és més sostenible, doncs no hi ha necessitat de transport. La digitalització influeix en les polítiques de localització i proximitat, oferint alternatives en les quals es redueix el temps de compra i es facilita l’accés als productes i serveis, amb serveis de transport fins a la porta de la casa del client. La combinació de totes les possibilitats de lliurament com el "clic and collect", lliurament a domicili, etc., …, des-materialitza la importància de la ubicació amb alternatives de menys marge però de més satisfacció. L’equilibri entre tots dos (la ubicació i el lliurament) és el gran repte de les empreses de distribució i transport.
Un altre aspecte és la introducció de novetats i nous productes a on les empreses intenten augmentar l’atracció al consumidor a través de l’interès per la innovació i les propostes de canvi. Ara amb la digitalització, les marques s’esforcen a agradar al consumidor en els primers segons de contacte. La competència pot sorprendre la marca, i el temps de reacció s’escurça. La innovació no és solament de producte sinó de tot el que li envolta i dóna experiències plenament satisfactòries al consumidor o client. Les possibilitats de sorprendre s’amplien i estan a l’abast de molts més, i augmenta dràsticament la velocitat del cicle de creació, atracció, èxit massiu, declivi i desaparició dels productes i serveis.
Per acabar aquest repàs: els preus. Quan la informació està a l’abast del dispositiu mòbil del consumidor, el marc competitiu des-materialitzat, exigeix respostes molt ràpides. Els mitjans de pagament i dinàmiques de descompte i gestió de preus, són digitals i l’ús dels motors d’intel·ligència que aprenen amb l’experiència, donen al factor preu, una nova dimensió. Els intercanvis entre l’empresa i els seus proveïdors, i els seus clients i entre els clients entre si, s’emmarquen en aquest nou entorn digital que facilita els intercanvis col·laboratius. L’eficiència es converteix un element estratègic, per abordar l’amenaça de reducció de marges o sobre cost del transport.
Digital és gestió! (amb perdó pels tècnics digitals)
*L’autor és economista i profesor UAB
gabriel izard@uab.cat
