El repàs diari de l’economia del món presenta dades a vegades contradictòries i que sempre acaben afectant-nos: a França es redueix la qualitat dels llocs de treball amb l’augment dels contractes flexibles, afegint més ansietat a la lentitud de la reducció de la taxa d’atur que encara és del 9,1% a França mentre a l’Eurozona és del 8,2 i a Alemanya del 3,4 (15,3 a Espanya, en segona posició després de Grècia que té el 19,5). La precarietat laboral és un fenomen extens, ajudant arreu a maquillar les xifres exitoses de reducció de l’atur. És el resultat de les polítiques de liberalització del mercat laboral que alguns empresaris amb visió a curt termini, aprofiten en benefici propi. Per exemple, en la dada de final d’agost d’augment puntual de l’atur, hi ha molt contracte temporal darrere doncs a l’acabar l’activitat relacionada amb l’estiu, es finalitza el contracte.
En un altre àmbit, la guerra comercial Xino – Nord-americana indueix a un cert alentiment del creixement del comerç internacional. Així i tot, les transaccions amb els països veïns queda poc afectades i això dóna recorregut als mercats emergents del sud-est asiàtic a exportar més a la Xina. Mentrestant aquí, el creixement de les vendes dels productes de gran consum és del 3,1% al primer trimestre segons Nielsen que, descomptant l’efecte de la inflació del 4%, queda en una baixada de quasi un punt, mentre que la mateixa observació a l’any passat portava al 2,6% d’augment. Això denota una certa contenció en el consum, que es complementa en l’observació de finals d’agost sobre la confiança dels consumidors: es veia una tendència positiva de confiança en l’economia alhora que es concretava amb una preocupació per l’estalvi i la contenció de la despesa en roba i consum energètic per reduir-la.
millorar els salaris
El problema de l’ocupació demana millorar els salaris i renda disponible, sobretot quan s’observa l’augment del preu de l’energia, la llar i l’alimentació. El model de consumista predominant queda afectat puntualment per la manca d’ingressos o de confiança. Servirà perquè progressi un model de decreixement en el consum adaptat a les necessitats de sostenibilitat i respecte als recursos limitats? Aplicaran les empreses revisions de salaris d’acord a l’evolució positiva de l’economia?
En aquest context escoltàvem els reptes pel comerç que presentava la Directora General de Comerç de la Generalitat a la Inauguració del congrés de professors universitaris de màrqueting, (AEMARK) de principis de setembre celebrat a Barcelona de la mà del Departament d’Empresa de la UAB: 1) connectivitat permanent 2) microsegmentació 3) singularitat i diferenciació per captivar 4) implicació emocional i compromís (engagement) i 5) col·laboració.
Es tracta d’entendre el comerç en el món actual: l’aspecte relacional és el que guanya més força. No és només la resposta o oportunitat de la digitalització de la societat: és el resultat dels canvis socials i culturals actuals en els que ni les empreses ni les persones poden deslligar-se del seu entorn en què tot és més a prop. Les relacions són el punt clau d’on venen els resultats i satisfaccions; a les empreses; a la ciutadania; a les institucions.
En el congrés AEMARK, més de 200 persones participants vàrem treballar intensament amb ponències, presentacions, taules rodones i debats sobre els continguts de la recerca a la Universitat en temes com el comportament del consumidor, la innovació i decisions de producte i marca, la comunicació i vendes, les tecnologies d’informació i comunicació, distribució comercial, màrqueting multisectorial, ètica i responsabilitat social, docència en màrqueting…. AECOC i el Foro de les Marques amb renom, varen debatre sobre la col·laboració entre universitat i empresa, i també de la mà de Sebastian Valiño, els representants de 4 agències d’estudis de mercat, varen acostar en una altre taula rodona , les empreses als investigadors, presentant les implicacions de la recerca en el nou context digital.
Tornem al màrqueting: quan comprem ens movem per impulsos diferents. La planificació de la compra i després la seva realització depèn de molts factors. El màrqueting tracta d’entendre aquests impulsos i factors, ajudant a les empreses i als consumidors a acostar l’oferta a la demanda. Si el model consumista actual es transforma a un model de racionalitat i decreixement, el màrqueting haurà de treballar també en aquest context per acostar l’oferta i la demanda. Els fabricants s’hauran d’adaptar i el comerç també. Ja es fan algunes coses: es redueixen els consums energètics de les botigues, s’eliminen les bosses de plàstic, es treballa en sistemes d’economia circular aprofitant al màxim els residus… tot això també necessita el màrqueting. Se seguirà en aquesta direcció? A quin ritme?
*L’autor és economista i profesor UAB
gabriel izard@uab.cat
