Emigrants? El moviment de persones entre països per raons econòmiques o socials és un fenomen que coneix bé en Oscar Camps d’Open Arms. El seu discurs ha impactat i provocat un silenci profund de l’audiència present a la inauguració del curs acadèmic del sistema universitari català d’enguany, celebrat a les instal·lacions del recinte modernista de l’hospital de Sant Pau. Els discursos institucionals posteriors a la seva intervenció del President Torra i la Rectora de la UAB Arboix, varen fer referències explicites a la necessària solidaritat i la convenient dedicació de recursos per parar la gran quantitat de morts innocents al Mediterrani de ciutadans que busquen assolir un somni impossible. La riquesa de la diversitat que es deriva de la barreja de cultures que produeix els fenòmens migratoris, ens porta al que som avui en dia. Llegim al diari de terrassa d’ahir la glosa dels germans Cernuda en la commemoració dels 20 anys de la mort del seu pare, fundador de l’empresa la Sirena. A 14 anys va emigrar d’Astúries a Catalunya convertint-se després en un gran empresari sobretot com a resultat del seu esforç i intuïció, creant empresa i valor a través de la innovació i capacitat d’adaptar-se a les necessitats dels consumidors. El fenomen migratori intern i extern és present a totes les societats en diferents moments del temps i amb ell es deriven moltes iniciatives emprenedores i empresarials de què moltes empreses d’èxit actual en són filles.
Necessitats del mercat
Les iniciatives empresarials es donen a moments econòmics i socials concrets, i són exitoses quan encaixen bé en unes necessitats latents del mercat i les capacitats d’adaptació a les noves situacions que van succeint. En l’evolució de l’economia intervenen molts factors, i les respostes de les empreses i els seus gestors donen no poden deslligar-se del seu entorn amb canvi permanent, i dels fenòmens que afecten els clients i treballadors. Més enllà de dia – dia, les empreses defineixen estratègies i estableixen procediments amb una visió allargada en el temps i orientada al futur. Cada vegada més la sostenibilitat de les empreses i del seu entorn, és a dir, la sostenibilitat mediambiental i la sostenibilitat social, formen part de les preocupacions estratègiques dels seus dirigents.
Les divergències socioeconòmiques dels països es veuen en moltes formes i maneres. Un exemple colpidor són les xifres sobre el treball forçat: hi ha 25 milions de treballadors al món, víctimes dels treballs forçats, com la intimidació o violència i més subtilment la retenció de papers o amenaces de denúncia a les autoritats d’emigració. Els consumidors occidentals, gaudim de productes amb preu baixos produïts o confeccionats a tercers països en mà d’obra poc qualificada i entorn de treball forçat. La competència en preus no justifica el foment de les desigualtats. Com es pot lluitar contra aquest fenomen? En el sector de productes de gran consum i sota el paraigua del Fòrum mundial que agrupa les empreses d’aquest sector, es fan recomanacions per erradicar els treballs forçats seguint les guies de l’ONU per als drets humans en les empreses i en coordinació amb els governs i les ONGs. L’augment de l’harmonització de les normatives i sistemes que s’utilitzen en la indústria és un dels aspectes claus en aquesta lluita. Les restriccions dels governs als moviments migratoris han de reduir-se, en un marc de pràctiques de transparència en les quals la tecnologia juga un paper molt important per detectar els punts de més risc. De la reunió del Fòrum realitzat a Singapur el juny de 2018 sobre l´ocupació i selecció responsable sorgeix la mirada a 10 anys que apunta cap a la necessitat d’1) que es desenvolupi la certificació dels ocupadors perquè puguin ser reconeguts com a ètics. 2) que el valor afegit (ètic) que poden oferir les agències de contractació ètiques no signifiqui un encariment dels seus serveis. 3) que les marques amb comportament ètic certificat han d’analitzar-se com a casos d’estudi empresarial i humà i divulgar polítiques de millora. Últim punt: el 50% de les comandes per internet que es fan als US, són amb la veu, segons AECOC. Els dissenyadors d’embalatge i comunicació en el producte hauran de convertir el seu futur en alguna cosa diferent? Iniciatives empresarials..
* L’autor és economista i professor de l’UAB
gabriel izard@uab.cat