Realitats i somnis

Ara a portada

Publicat el 27 de juliol de 2018 a les 18:52
Els 600 emigrants que salten el dimecres el mur a Ceuta i criden fins a quedar-se afònics per l'alegria del seu èxit, són homes amb somnis. Somnis pel canvi de vida que suposa l'entrada a Europa, plena d'activitat en un moment econòmic més dolç que el de la passada dècada. El llarg procés que enceten en la nova vida, els portarà des dels primers moments d'alegria i acolliment (millor o pitjor, segons el cas i el governant que se n'ocupa), a un futur real (no de somni) complicat amb els papers i situació personal i familiar, que comparat amb el seu origen de pobresa i conflicte, semblarà un sacrifici obligat menor. L'immigrant té somnis de futur i dona el pas mes important de la seva vida (marxar de casa) quan és jove i ple d'energia. A partir d'aquí el repte serà com canalitzar la seva energia i vitalitat de forma positiva. I els serà molt difícil fer-ho fora de les mans de xarxes dedicades a activitats paral•leles a la realitat econòmica i social.

Tots tenim el nostre entorn i construir un nou entorn des de zero és molt difícil de fer. Si la connexió amb la realitat es fa sense paraigües i punts de referència, et converteixes en l'element més dèbil de la societat subjecte a caure a les mans de qualsevol malintencionat que et condueixi a un carreró sense sortida i possibilitat de canvi. Llavors la realitat s'allunya del somni i et converteixes en un peó d'un castell ple d'incerteses que dificulten (o impossibiliten) l'ascens social somiat. Els punts reals de suport sovint no són inclusius i integradors. Les ones d'immigració de moments distints de l'història mostren resultats que demanen dècades perquè la nova societat que sorgeix de la fusió de cultures i orígens, sigui oberta i no discriminatòria i no estigui organitzada amb guetos.

Per què hi ha tanta venda "top manta" a Barcelona, Roses i d'altres destinacions turístiques? Per què la gent compra pensant que fa un bé social i perquè la paradoxa de la marca empeny a comprar productes etiquetats i copiats falsament. Els productes surten d'un entramat subterrani d'empreses i organitzacions amagades sense pagar impostos que donen la seva versió de millora social, perjudicant la resta de la societat organitzada amb impostos i administracions que gestionen el que els dirigents polític legítimament escollits, decideixen. Mentrestant en comerç de proximitat, els fabricants de marques, ... tots veuen la competència deslleial que es tolera per un malentès molt estès sobre la immigració: ajudem als pobres que venen al carrer. La llei del comerç català apunta a multar al comprador però els ajuntaments no tenen mitjans o voluntat per fer-ho.

Mentrestant veiem notícies sobre com l'ocupació augmenta. La bona notícia llegida més de prop indica que el 75% d'aquest augment s'origina en 4 pilars: hoteleria, construcció, administració publica, sanitat i ensenyament. La realitat i el somni: la reducció de l'atur no afavoreix el reduït pes de l'ocupació industrial. Això lligat a l'envelliment de l'ocupació, la dependència de l'hoteleria i els serveis públics, i l'observació de què l'augment productivitat està aturada, és un missatge pels dirigents que han de prendre mesures polítiques en la direcció de millorar aquests indicadors.

Realitat i somnis. Economia real i economia virtual. Totxos i digitals. Llegim avui els resultats de grans companyies del primer trimestre o semestre de 2018:

INDITEX ven el primer trimestre un 2% més que l'any anterior però el valor de les seves accions a borsa continua rebent pressions baixistes. Nestlé ven 2,8% comparat amb 2,7 de 2017 i les seves accions varen pujar dijous a suïssa un 2,2% Amazon ven un 41% mes (103.928 milions); guanya 4.911 i guanya a la borsa dijous el 4% Facebook vent un 42% mes (13.200) i guanya 5.100 però dijous perd a borsa ahir el 19% Google ven un 26% mes (32.700) i guanya 3.200 o a la borsa dijous guanya 3.7%

Realitats que són somnis?, somnis convertits en realitats? Fusió entre somnis i realitats? A les empreses, a les persones, a les organitzacions.

* L'autor és economista i profesor UAB 
gabriel izard@uab.cat