Un altre any estem ja a punt de gaudir de la Fira Modernista de Terrassa. Enguany veiem com s’ha agafat l’àmbit gastronòmic per empènyer noves iniciatives lúdiques i comercials d’interès. Les fires són un gran instrument de relació, tant pels que exposen com pels que la visiten. En aquesta relació es construeixen ponts i experiències profitoses pel present i pel futur. Així, els organitzadors de les fires s’esforcen a crear nous conceptes i noves propostes que mantenen l’atracció dels visitants i l’interès dels expositors. Sense el propòsit dinamitzador dels gestors, s’aniria perdent capacitat d’atracció i l’interès de la seva continuïtat.
Per això s’incorporen també propostes de xarxes socials com Instagram, Twitter o Facebook que afegeixin atractiu a tots plegats cada vegada més enganxats al mòbil. La gènesi dels mercats locals d’aliments perdura en el temps i manté activa l’atracció dels productes propers als consumidors locals. Els mercadets setmanals són encara avui un gran atractiu pels compradors que busquen el millor producte proper o l’oportunitat de preu en la venda directa o amb menys intermediació. Aquesta oportunitat de preu no sempre es pot donar en els mercats i fires doncs no es poden fer servir les eines de les grans empreses que competeixen en preus basant-se en l’eficiència que del volum i les economies d’escala. A més, les grans empreses s’obstinen en buscar fórmules, col·laboracions i complicitats potenciant la producció local i encaixant-la en els seus processos d’eficiència.
El repte és immens i no és fàcil trobar l’equilibri entre el compromís pel producte proper, la seguretat alimentaria, el preu que demana el consumidor (o amb el que juga la competència) i la continuïtat del subministrament. També la qualitat és un factor determinant que enganxa al comprador a la marca o el desenganxa en un instant.
La setmana passada la fira Alimentaria celebrada a Barcelona posava en relleu nous productes i tendències alimentàries que s’adapten a les demandes socials i comunitàries: productes més propers, més sans, amb més elaborats i fàcils d’utilitzar. També l’ús de les tecnologies digitals, l’accés a la informació (94% dels consumidors fa cerques en línia abans de comprar digitalment o físicament i el 87% confia en els consells de la gent més propera quan fa la compra). A Alimentaria es varen mostrar nous nínxols i categories que estan creixent, principalment a través de botigues especialitzades. Són els aliments funcionals, ecològics i saludables …, que es varen veure en l’espai Vinum Nature. Per exemple, vins naturals, biodinàmics i ecològics o productes gurmet. Una altra tendència clara i que a Alimentaria està consolidant el seu creixement són els aliments halal, mostrats a l’espai Halal Alimentària, amb una àrea d’exposició d’uns 500 m² amb unes 40 empreses….
Ikigai és una paraula japonesa que he après fa poc que vol dir "la raó de ser". Hi ha 4 cercles que se superposen parcialment amb les preguntes: que estimes, en què ets bo, en què et guanyes la vida i quines necessitats té el món. Quatre elements que combinen la passió, la professió, la vocació i la missió. La combinació d’aquests elements dóna uns resultats que qüestionen la raó de ser: obtenir plaer i plenitud però sense riquesa, gaudir amb satisfacció però amb sensació d’inutilitat, sentir-se còmode, però sentint el buit, aconseguir excitació i complaença, però amb sensació d’incertesa.
Aplicar Ikigai a la persona el fa viure més plenament i més temps, segons observadors de comunitats japoneses longeves. Estic segur que aplicar-ho al món del treball i de l’empresa, també. Fer el que saps fer i fer-ho bé pensant amb què t’envolta, és sens dubte la millor fórmula per reduir o eliminar la frustració i desencís que porta al fracàs. Som-hi!
* L’autor és economista i professor de la UAB
gabriel izard@uab.cat
