Si agafeu el transport públic (tren, metro…) us adonareu com actualment, més del 70% dels viatgers són addictes a la pantalla del mòbil. Només algú, de tant en tant, parla (sovint molta estona) de coses privades per telèfon que qualsevol pot escolta. Sembla no importar la molèstia del brogit de la conversa lleugera, feta en un lloc públic. El silenci reparador aconseguit amb la distracció de la majoria amb la pantalla, desapareix sense avisar, com ho fan els "músics" ambulants recaptadors de monedes, que t’atordeixen amplificant electrònicament el desagradable so.
Les persones estem fortament emmirallades en la pantalla del petit dispositiu de butxaca que substitueix l’ordinador personal, relegat en molts casos a l’àmbit laboral de despatx o lloc de treball. El creixement de l’ús de dispositius mòbils (n’hi ha més que persones en el món) es veu amb les dades d’internet recentment publicades sobre 2017. Cada minut s’envien 156 milions d’e-mails, s’envien 16 milions de missatges de text, es veuen 4,1 milions de vídeos al YouTube, es fan 3,5 milions de cerques al Google, es creen 1,8 snap-xats i 900 mil persones entren a el seu compte de Facebook. I també es gasten més de 700 mil de dòlars en compra a través d’internet. Aquestes dades posen en context la dimensió de la digitalització del món actual i l’ús dels dispositius mòbils.
Quin són els aspectes de la digitalització que afecten més als canvis de la societat? Fins a quin punt l’augment de les desigualtats entre empreses grans i petites o entre rics i pobres es pot relacionar a aquesta enorme penetració del món digital en tots els àmbits socials? El resultat del creixement de la bretxa entre uns i d’altres prové de la gestió de la sortida de la crisi econòmica i prou? Quins són els efectes del ràpid avanç de la digitalització en les activitats econòmiques?. … Té sentit preguntar-se aquestes relacions entre l’evolució de món digital i l’evolució del món real?
La gestió de la informació condiciona l’economia. Les anàlisis econòmiques busquen evidències en la formulació de les seves teories i simplifiquen la realitat a l’hora de fer prediccions. Hi ha dificultats en l’accés a totes les dades i també ni ha per processar simultàniament totes les dades rellevants. Les dades històriques recents o llunyanes són la base de les anàlisis.
Per exemple, s’ha tornat a publicar l’informe anual sobre el poder de les empreses més gran del món del comerç (Global Powers of Retailing 2018) per part de la consultora Deloitte. Veiem com les 10 empreses més grans fa 10 anys, ara només en queden quatre (Walmart, Kroger, Home Depot i Carrefour), i que les tres empreses espanyoles en posicions més altes són Inditex, Mercadona i El Corte Inglés en les posicions 38, 47 i 71 respectivament. I una breu anàlisi ens permet notar un petit fre en el creixement de les vendes de les grans empreses a l’hora d’un petit augment en el creixement dels seus marges comercials. Si els preus no han pujat, només hi ha una explicació: s’ha guanyat en eficiència, és a dir la millora de processos gràcies a la digitalització té resultats visibles. Les empreses milloren processos en les seves relacions amb els altres amb la digitalització. Ho fan matemàtics i enginyers desenvolupant algoritmes que són el cervell dels sistemes d’intel·ligència artificial.
Els algoritmes no són neutrals. La captura de dades a través de sensors i senyals que indiquen moviments de persones, pensaments i objectes, i alimenten les respostes digitals amb propòsits ben definits. Els que treballen amb les dades digitals, són persones que tenen les seves maneres de pensar i programar. La Intel·ligència Artificial que ens envolta per solucionar problemes de persones y activitats productives, ha d’aplicar polítiques inclusives en les solucions a problemes complexos, estendre les habilitats empàtiques en el disseny de les propostes i tenir en compte els nous matisos que la seva implantació té. Així s’ha discutit recentment en la trobada organitzada per McKinsey sobre intel·ligència artificial, disseny i dades. Digital i Real.
* L’autor és economista i profesor UAB
gabriel izard@uab.cat
