Aprendre és una actitud. Amb molts o pocs mitjans, aprendre és una manera de les persones i les organitzacions a actuar, observar, analitzar. També és estar disposat a des-aprendre el que t’ha servit per ser qui ets, i serveix menys per ser el qui seràs. L’aprenentatge no és un objectiu en si mateix, i és el medi per construir la teva personalitat, el teu tu. Per això aprendre és voluntat i té un camí marcat per l’entorn i els objectius que de forma periòdica es van aconseguint i replantejant.
Hi ha molts moments d’aprenentatge, perquè la vida de les persones i les organitzacions és un continu que no para fins al final. Aprendre també vol dir tenir mitjans i utilitzar-los bé en el procés d’aprenentatge. La voluntat individual necessita reforçar-se amb el context adequat d’aprenentatge, que es troba a les escoles, les universitats, el centres de treball. I es troba en l’entorn: que fan els altres que em pot servir a mi; i també el professor disposat a lliurar als estudiants tot el que sap fer per motivar, engrescar, i facilitar l’accés a recursos que l’estudiant per si sol no sap o no té possibilitats d’accedir-hi.
Els recursos per observar i aprendre avui en dia són il•limitats: l’amic internet i la digitalització ens dóna accés immediat a qualsevol recurs, i ara a la mà, amb el mòbil. Podem llegir, veure, escoltar el que passa lluny d’on som o al costat de casa, i inferir el que en sigui útil pel nostre aprenentatge com a persones o com organitzacions.
Les universitats com organitzacions, aprenen a oferir nous graus, post-graus, màsters universitaris amb orientació de recerca o orientació professionalitzadora. Així s’obren noves ofertes formatives que engresquen als interessats en l’ús de recursos específics per l’aprenentatge. I cada vegada més internacional: els estudiants es mouen com mai i l’idioma anglès és un factor cada cop més determinant.
Les organitzacions aprenen en les seves activitats de relació. Les organitzacions són un complex de persones en un context propi marcat per l’acció dels seus dirigents. El lideratge demana autoestima, comunicació i relacions.
En aquest context torno a veure articles que parlen com els Estats Units tancaran en els pròxims 5 anys el 25% dels centres comercials amb arguments ja citats altres vegades: l’èxit de la compra on line i l’acabament d’un model creat als anys 70 del segle passat, basat amb l’atracció al centre comercial per la presència d’una gran botiga, rodejada de botigues que complementen l’oferta. Sorprèn que mentre passa això als Estats Units, en el sud d’Europa es mira a un altre costat i es torna a agafar l’argument de millora de l’economia per justificar inversions milionàries de compra i venda de centres comercials i de creació de més metres quadrats d’oferta.
L’augment de ventes del 3,5 % el 2017 fins als 44 mil milions d’euros en els 555 centres comercials existents en el territori, amb 16 milions de superfície bruta per llogar, es dóna al mateix moment que les operacions de compra-venda en el mateix període hagin augmentat el 35% respecte al 2016 amb un import de 2.700 milions d’euros en 29 operacions que afecten 36 immobles, i amb l’anunci que en els 3 anys vinents s’obrin 27 centres comercials nous afegint 1 milió de metres quadrats a l’actual oferta.
Els agents econòmics miren massa sovint al curt termini per crear valor, basant-se en dades de l’entorn proper i justifiquen la decadència d’altres, amb raons poc sòlides.
La proximitat com a valor, relleva al valor d’atracció del centre comercial. Als Estats Units i a la resta del món. Costa pensar que l’afegit d’oci, lleure i restauració que s’ofereix aquí, justifiquin aquestes xifres milionàries. És un miratge? Com podem motivar, engrescar i facilitar l’accés als recursos dels inversors per tal que orientin les seves activitats a equipaments més interessants socialment? Haurem de continuar explicant la importància de l’aprenentatge a algunes organitzacions empresarials.
* L’autor és economista i professor UAB
gabriel izard@uab.cat
