Diners

Sòlid i líquid

Ara que estem a ple hivern amb pluja, neu i gel podem inferir sobre les coses que són liquides, semi-liquides, semi-solides i sòlides.

Una nota sobre un establiment comercial Bricomat a Terrassa Plaça. Ròtula en català tots els estants en els quals mostren els seus productes disposats a la venda. Molts clients professionals no fan servir el català com a llengua vehicular i així i tot, els responsables de la retolació s’han espavilat en trobar la paraula adient en cada cas. Això és sòlit.

En política, el govern de l’estat insisteix sobre la justícia com a poder independent, alhora que no condemna i no denuncia als corruptes que utilitzen la política pels guanyar diners directament o indirectament. I la mesa del congrés de diputats a Madrid demana a una comissió que estudiï si s’han de publicar o no, detalls de la declaració de béns i patrimoni dels diputats Això és líquid.

Les ciutats i la trama urbana metropolitana, augmenten el seu poder en implantar mesures culturals, econòmiques, d’infraestructures, de disseny del territori,… que afecten la proximitat i es recolzen els moviments ciutadans anònims i lliures. Això és sòlit.

El poder de les ciutats augmenta en el temps i es transforma creant noves formes de xarxa, agafant més força totes les trames urbanes. La proximitat és un valor en alça. Això és semi-sòlid.

Els estats es defensen en la seva pèrdua progressiva d’influència enfront dels poders macro-regionals i de les ciutats, amb mesures tradicionals que obvien la digitalització i la immediatesa en les relacions amb mitjans digitals. Això és semi-líquid.

La borsa reacciona negativament davant els bons resultats de l’economia americana per la por a l’amenaça de pujada de tipus d’interès. L’efecte s’expandeix per tot el món i els experts diuen que és un bon moment per comprar valors (no pas per vendre) aprofitant la baixada de preu que estimen serà de tipus conjuntural. Això és semi-líquid.

El "Balance de la Distribución y el Gran Consumo 2017" de la consultora Kantar World Panel indica que el consum a 2017 ha crescut l’1,3% i que la despesa de la cistella de la compra a Catalunya és de 4.599 euros per sobre d’altres comunitats com Galícia (4.574 euros) i País Basc (4.528 euros), o les de menys despesa com La Rioja (3.557 euros), o Extremadura (3.683 euros). Això és sòlid.

La cerca i compra d’aliments saludables que poden millorar la prevenció de malalties va en augment i la transformació d’hàbits de consum es materialitza en la forma de cuinar, guanyant pes, per exemple, l’esmorzar salat i consum de fruita entre hores enfront del consum de dolços. Això és semi-sòlid.

En el mateix informe s’apunta com les empreses de distribució d’assortiment "curt" (Aldi, Dia, Lidl i Mercadona) augmenten la seva quota de mercat fins al 36.2%. Mercadona augmenta l’1,2% sobre el 2016 encapçalant el rànquing amb el 24.1% de la quota de mercat. També que hi ha 4,7 milions de llars que varen fer alguna compra producte de consum habitual a través d’internet, i que els súpers regionals són una bona alternativa per la seva qualitat, proximitat i marques del fabricant (tot i que la marca del distribuïdor creix fins a representar el 36,4% de la despesa del consum envasat). Això és sòlid.

El futur canviant de la geopolítica mundial desplaça el poder mundial econòmic en direcció a Àsia i a les ciutats. El significat tradicional de la sobirania dels estats, es desinfla tant pel subjecte portador (institucions) com per l’àmbit d’aplicació (les persones). Això és líquid.

El sòlid si rellisca, és perillós. El líquid mulla, però després s’eixuga. Cal pujar la temperatura pe fer que el sòlid no rellisqui tant i que el líquid s’esvaeixi per sempre. Haurem d’esperar que torni la primavera i l’estiu.

*L’autor és economista i profesor UAB 

gabriel izard@uab.cat

To Top