Explica Ramon Foch que el canvi climàtic ens està afectant cada vegada més en la nostra vida quotidiana: el nivell del mar en els darrers anys està pujant de forma molt notòria (6,5 cm al mediterrani en els darrers 20 anys), l’augment de la temperatura és de 0,3 graus cada decenni, la precipitació ha baixat un 7% els últims 20 anys acostant-nos dramàticament als 400 mm cúbics a l’any de les zones desèrtiques (ara estem a 600). El problema ambiental és un problema econòmic que no s’afronta correctament. Les empreses, les indústries, els sistemes comptables, no inclouen ara per ara l’impacte ambiental real en els registres i valoracions de les seves activitats. Admetre dades d’impacte ambiental en la comptabilitat és una vella idea que cada vegada agafa més força i interès. La dada esfereïdora que resumeix l’estat actual de les emissions contaminants: un dia respirant a Pekín equival a fumar 40 cigarretes.
Lluitar contra el canvi climàtic és una tasca immensa a què implica a tothom, personalment i professionalment. Més enllà de les conferències i activitats de difusió del tema, els experts reconeixen que la pràctica de desconnectar davant de les notícies negatives, impulsa altres maneres de comunicar per tal d’augmentar la consciència i promoure els canvis en l’acció que impacti al medi ambient i també al nostre futur, més enllà de l’anàlisi econòmica. Hi ha moltes maneres de fer-ho. En l’àmbit personal canviant hàbits. En l’àmbit empresarial, buscant maneres d’impulsar l’economia circular, què ara em referiré breument. En l’àmbit institucional, impulsant iniciatives de divulgació de la mà dels experts, mesures de protecció amb regulacions i també amb promoció d’acords en l’àmbit local, regional i internacional.
Ara a la tardor hi ha molta gent que va a la muntanya. Veiem que a Catalunya el 60% de la superfície és massa forestal i això ens ajuda a protegir-nos de les emissions de CO2 Però qui és el valor de la massa forestal dels nostres boscos? En termes de valoració de l’aportació al PIB, no valen res. En Martí Boada parla del mite de la virginitat argumentat que el bosc no està mai quiet i que la desaparició de la ramaderia no es compensa amb res. Desapareixen espècies com la guatlla, la llúdria , etc..
Processos
Es traca d’una "crisi civilitatoria transversal" en la que l’acceleració dels processos demana respostes urgents i continuades, com la realització d’acords publico-privats orientant l’acció per tal de reduir les emissions i sobretot a combatre contra els causants dels impactes actual. SI deixéssim d’emetre ara mateix, trigaríem més de 30 anys en estar "nets".
La conferència Cop23 que s’ha celebrat aquesta setmana a Bonn demana més ambició als estats per fer front a l’escalfament global, i per posar al món en una trajectòria de desenvolupament més segur i pròsper.
La conferència, que arriba just dos anys després de l’adopció històrica de l’Acord de París sobre el canvi climàtic, encoratjarà a més l’acció per part de ciutats, estats, regions, territoris, empreses i societat civil en suport dels plans nacionals d’acció climàtica, i a favor de l’objectiu de temperatura acordat internacionalment i dels objectius més amplis recollits en l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible.
Economia Circular: canviar de: recollir- fabricar- consumir-tirar residus a aprofitar- fabricar- consumir-aprofitar. Tres exemples: 1) Aigües de Barcelona depura 20 metres cúbics per segon que tira al mar. Aviat s’aprofitarà aquesta aigua per tornar-la al cicle de consum. 2) Cocacola utilitza materials reciclats el 50% de les llaunes d’alumini, el 25% de les llaunes d’acer, el 15% dels envasos de vidre i el 12% dels envasos de plàstic. També el 2016, va proveir a la naturalesa 3.051 milions de litres d’aigua mitjançant el suport a 7 projectes ambientals desenvolupats en ecosistemes vulnerables.
Aquesta quantitat suposa ja el 96% dels litres consumits a Espanya i Portugal. 3) Grup Siro que fabrica derivats del blat. A 2016, va aconseguir que el 62,5% de la producció (10 fàbriques) no tingui residus a través de la valorització del 76% dels residus amb la producció de matèria primera per l’alimentació dels animals. També va gestionar 2.200 Tn de fangs per produir 1.000 Tn de compost aplicats en 50 hectàrees de conreu de secà amb rendiments òptims. Cada dia més exemples!
* L’autor és economista i profesor UAB
gabriel izard@uab.cat
