Les tortugues marines són globals. Quan són joves i neixen a la costa càlida d’Amèrica del Nord i Carib, es deixen anar i seguint els corrents marins, travessen tot l’atlàntic i arriben al mediterrani a través de l’estret de Gibraltar que els empeny dintre del nostre mar amb temperatura temperada. Després, algunes adultes fortes per nadar contra corrent, intentaran tornar al seu lloc de naixement per niar i tornar a començar el cicle. El petit món en què ens trobem és global i les distancies no són obstacle per l’adaptació de les espècies que hi vivim a establir-nos a on més ens convé. Els conservadors d’espècies marines i cetacis ens explicaven fa uns dies, com l’escalfament global afecta el món animal amb un exemple: la baixada de tortugues al mediterrani fa alguns anys venia de que l’escalfament, obligà a buscar zones no tan càlides de la costa americana per niar. Però aquest fet s’ha “compensat” per l’augment de temperatura del mediterrani que impulsa a aquest animal a niar aquí i d’aquesta manera tornant a estabilitzar la seva població.
Parlem de moviments físics i de la importància de l’entorn per ajudar o dificultar a què es realitzin. Prou ho saben els responsables de l’afectació de les barreres de control de l’aeroport, a on el seu coll d’ampolla afecta a milers de ciutadans d’arreu del món, que pensaven que les coses del seu desplaçament aeri, serien més fàcils. Ja hem discutit alguna vegada en aquesta columna sobre les externalitats negatives d’un acte de protesta que impacten a la ciutadania receptora del servei, que podrien regular-se més enllà de les regulacions de serveis mínims que a tots els efectes, es mostren insuficients. La discussió si el dret del treballador està per sobre del dret del ciutadà, sembla extreta d’un manual sindical “clàssic” desgastat. La posició de domini dels serveis en monopoli, aigua, energia, transport (públic o privat), es contradiu amb l’orientació de servei que té i la regulació dels que hi intervenen (empreses i treballadors) hauria de ser totalment diferent per eliminar “l’efecte privilegi” que els atorga el fet de ser els responsables del servei.
Les distàncies físiques animen a les empreses líders del món digital a fer més coses per augmentar la rapidesa i capacitat en la transmissió de dades. El passat mes de juny Facebook i Microsoft van començar en la localitat de Sopelana, en la Badia de Biscaia i a 18 quilòmetres de Bilbao, els treballs per connectar, Marea, el Megacable submarí que unirà Europa i Estats Units. Marea és un projecte de Microsoft i Facebook que gestiona Telxius (filial de telefònica) i obrirà la denominada ruta de l’Atlàntic Sud. El cable unirà Sopelana amb Virgínia del Nord, amb una longitud de 6.600 quilòmetres, permetent l’accés als grans centres de dades instal·lades al mercat nord-americà que vendrà la capacitat com a part del seu negoci d’infraestructures. Marea és un cable d’uns 10 centímetres de diàmetre, compost per vuit parells de cables de fibra òptica.
Profunditat
Travessarà l’Atlàntic a una profunditat màxima de 4.000 metres de profunditat i serà el cable submarí de major capacitat que mai ha creuat l’Atlàntic. El cable està fet a prova de tot tipus de perills i inclemències i està dissenyat per resistir a la pressió de l’aigua, sismes o tempestes, i fins i tot a les mossegades de taurons. A la web https://www.submarinecablemap.com/#/ es veu el mapa dels cables submarins arreu del món. Impressiona l’entramat que tenim al voltant de les nostres costes i com es connecten entre elles.
Mentrestant veiem que Amazon entra al sector de salut creant un projecte “1492” que està investigant i treballant en projectes de maquinari i programari relacionats amb l’atenció mèdica. Les dades i el seu tractament per millorar les relacions entre les persones són un repte del futur. I Amazon crea un equip que està mirant oportunitats que impliquen empènyer i estirar els sistemes de registres mèdics electrònics. Si té èxit, podria posar la informació disponible a consumidors i els seus doctors. També vol construir una plataforma per telemedicina, el qual dins es podria fer més fàcil a les persones a consultes virtuals amb doctors.
Que petits som en el món global…
L’autor és economista i professor de l’UAB
gabriel izard@uab.cat
