Al final de l’òpera còmica "La fille du regiment" de Gaetano Donizetti, la Marquesa de Berkenfield finalment accepta a en Tonio perquè sigui la parella de la seva filla Marie, trencant les conveniències que havien acordat amb la Duquesa de Crackentorp per casar-la amb el seu desconegut fill. La prudència, paciència i perseverança de Tonio (ara interpretat magníficament al liceu pel tenor mexicà Javier Camarena,) es van mostrant a través dels seus esforços en adaptar-se a les diferents situacions que envolten la noia i així s’empeny per la consecució del seu objectiu que finalment el fa esclatar d’alegria. L’enamorament mutu en un moment patètic en què en Tonio la salvar de caure en un precipici, propicia la successió de fets. El relat amb una gran dosi d’humor (per exemple la "marquesa" Ewa Podle ens va sorprendre amb l’estrofa de "Rosó , Rosó llum de la meva vida", quan es tractava de dissimular) va anar acompanyada, per la també magnifica interpretació per part de Sabina Puértolas en el paper de Marie. Les oportunitats no es troben si no es busquen i en aquest exemple de narració operística, altre cop, trobem el símil sobre com la condició humana demana gestionar l’esforç i trobar complicitats que precipitin els fets.
D’aquesta manera en el món econòmic i empresarial trobem l’esforç en gestionar el canvi per adaptar-se permanentment a noves situacions com una condició imprescindible per la sostenibilitat de l’activitat. En una visita recent a Circutor amb estudiants del Regne Unit, Ramon Pons ens comentava a peu de porta de la fàbrica sobre la importància d’adaptar-se als canvis. L’empresa que fundà fa més 40 anys amb en Ramon Comellas és un referent en temes de control de sistemes elèctrics i consum d’electricitat. Els reptes actuals impulsen altre cop el canvi en què, sense perdre res important pel camí, es faci un pas per passar d’una empresa enfocada a producte a ser una empresa enfocada a servei. Aquí el paper de la interconnexió digital a través del núvol serà el fil conductor de les noves oportunitats de producte-servei. Per exemple, el Director de Màrketing ens comentava que ja està disponible el "MYeBox" en el que a través d’una nova app es facilita la realització d’auditories energètiques des de l’ordinador, una tauleta o un telèfon intel·ligent. També l’empresa aposta per la mobilitat elèctrica i les energies renovables amb un clar enfocament a les oportunitats que ofereix el món més sostenible.
Cada vegada agafa més volada el debat sobre l’impacte de la robotització i l’eficiència de processos a la societat i en particular al món laboral. La vella idea igualitària en què gràcies a la tecnologia tindríem més temps lliure, s’enfronta directament a fets com la manca d’ingressos que es tenen per treballar menys, o les dificultats a trobar ocupació laboral. La paradoxa econòmica actual de creixement amb poca reducció de la desocupació, s’arreglaria a curt termini, aplicant formules "keynessianes" generant llocs de treball a través de la despesa pública. Però d’això tenim males experiències recents (Plan A de Zapatero). També s’arreglaria a llarg termini, invertint amb educació i capacitació pels nous llocs de treball. Suposant que es fes, i mentrestant que? En els dos casos surt, cada vegada amb més força, el debat sobre la RBU, la renda bàsica universal que alguns promouen com una forma de combatre la pobresa i d’altres critiquen indicant que crearà més desigualtats entre els que treballen que cobraran més i els que no podran accedir al mercat de treball, perquè no hi haurà lloc per ells. L’oportunitat d’aquest debat haurà d’incloure el debat sobre la desigualtat i les grans fortunes. La legitimitat a posseir molts diners i bens que els mecanismes de mercat els dóna, no els exclou de la necessitat (cada vegada més urgent) d’establir mecanismes de redistribució i sobre com s’ha de retornar a la societat gran part del que han obtingut. Es tracta d’establir mecanismes per corregir les ineficiències dels mecanismes del mercat en la consecució d’una societat més justa i amb menys desigualtats. Se’n parla poc de tot això. Cal per tant buscar i establir aquí i arreu, processos de debat a les esferes polítiques, culturals i econòmiques que agafin suficient força i s’avenci en la definició de solucions. A que esperem?
L’autor és economista i professor UAB
gabriel izard@uab.cat
