El mercat de la Independència manté el pols a la ciutat, tot i els nous hàbits dels clients amb les compres per internet i les grans superfícies, i que els paradistes reclamen millores, especialment en la climatització, per adaptar l’espai a les necessitats actuals.
En aquest context, la substitució dels antics porticons de fusta per uns de nous i amb un vidre doble tancat —prevista en la segona fase del condicionament després de la renovació de la coberta— és percebuda com un pas essencial per millorar el confort dins del mercat on tant la clientela com els professionals pateixen les baixes i altes temperatures de l’exterior. A Cal n’Oliveró, una parada de fruita i verdura, l’Assumpta Oller expressa: “Ens mantenim, tot i que, és clar, ens agradaria tenir més gent. Confiem que es prengui consciència del valor dels productes de proximitat”. El gerent de la parada, Pere Botifoll, matisa que el tancament de la Rambla ha dificultat l’accés amb cotxe i destaca la necessitat de buscar estratègies de futur, sobretot per resoldre els problemes del fred i la calor.
“En un supermercat hi ha un sistema centralitzat de calefacció, aquí això no només no és així sinó que encara no hi ha un tancament”, lamenta Oriol Jiménez de l’Aviram de l’Oriol.
Abans dels dies forts de Setmana Santa, aquest dimecres no faltava feina, especialment a les parades de peix, on la clientela feia cua per assegurar-se el millor producte fresc. Segons les pantalles informatives instal·lades amb fons Next Generation, a les onze del matí hi havia 284 persones al mercat, entre clients i paradistes.
És clar que el mercat terrassenc no viu l’efervescència d’altres temps, quan la gent esperava a les portes a primera hora per comprar abans d’anar a treballar, però conserva l’activitat a 70 parades i, sobretot, l’esperit de lluita diària per seduir nous clients. Hi ha hagut també un canvi en què compra la gent. Joan Gamisans apunta que abans la clientela buscava el producte més a l’engròs i ara ho volen racionat. Hi coincideix la Lolita de Llegums i Cuits Areny-Claverol. “Ara qui ve abans de festes busca racions més petites, perquè si surt anirà a un restaurant”, comenta.
Manca de relleu generacional
Els reptes no són pas pocs. Un d’ells és també el relleu generacional sector. A Fruites Beltran, una parada històrica de fruita i verdura, la Isabel Viladot, que porta quaranta anys treballant-hi, diu que “no hi ha substitució, en poc temps hi ha hagut tres jubilacions”.
Per a Joaquim Moreno, des de la seva parada a la nau del peix del mercat, explica: “És molt complicat, estem tristos perquè n’hi ha que s’han jubilat, però sí que és veritat que hi ha gent fidel, i n’estem molt agraïts”. Entre els aspectes negatius, assenyala que “costa trobar jovent per treballar, es fan moltes hores, des de primera hora quan arriba el peix fresc, i a l’hivern aquí fa molt fred”. Moreno assenyala que la intervenció als porticons serà una bona solució. “Un sistema de climatització complet seria molt difícil que funcionés per com és d’alt un edifici modernista com aquest, no ens el podríem permetre”, comenta.
Cada mercat municipal del país té el seu caràcter propi i en els nous temps hi ha sorts desiguals. Alguns, com la Boqueria de Barcelona, massificada, fa temps que intenten recuperar el client local. Altres, com el mercat del Bon Pastor, llueixen per fora, però lluiten per sobreviure de portes endins. A Tarragona, Olot o Igualada, han optat per integrar un “súper” dins del mercat tradicional com a fórmula per atraure nova clientela.
A Terrassa, els paradistes valoren positivament un nou servei com les bústies refrigerades, instal·lades recentment a l’exterior del mercat, que permeten als clients recollir les seves comandes fora de l’horari habitual. Aquest sistema se suma a un servei de repartiment a domicili que ja funcionava anteriorment i que busca adaptar-se als nous hàbits de consum. Tot i els canvis en la manera de comprar, des del mercat asseguren que encara hi ha una clientela fidel, sobretot persones grans que viuen al centre.
La clientela preguntada era majoritàriament formada per persones que trien expressament anar al mercat i que hi fan la compra una o dues vegades per setmana. El que més valoren, com expliquen la Roser Garcia i la Maria Carme Salvador, és la qualitat del producte i el tracte proper que no troben a les grans superfícies.
La tinenta d’alcalde de Promoció Econòmica, Meritxell Lluís, i el regidor de Comerç i Mercats, Xavier Cardona, es van reunir justament aquest dimecres amb la directora general de Comerç de la Generalitat, Marta Angerri, per exposar els projectes en marxa per impulsar el teixit comercial i de serveis a Terrassa. La trobada va acabar amb una visita al Mercat de la Independència, on es van destacar les millores fetes amb fons Next Generation, com la rehabilitació energètica i la digitalització del servei amb taquilles refrigerades. També es va abordar la manca de relleu generacional al sector i les possibles estratègies de futur.
