Des dels inicis de la història, cada cultura ha tingut un nombre, un any o una edat marcada en vermell al calendari de la vida, fent referència als nous cicles que s’emprenen des de l’edat infantil. El cristianisme, amb la primera comunió, celebra la primera recepció de l’Eucaristia, on infants d’entre 8 i 10 anys participen plenament ja a la vida de l’Església Catòlica. El judaisme compta amb els Bar i Bat Mitzvá per donar pas a la vida adulta entre els 12 i els 14 anys dels joves jueus.
Però tampoc cal vincular-ho tot amb la religió. La cultura nord-americana ha establert dues edats clau a l’adolescència: els 16 anys amb els populars “sweet 16” -dolços 16-, que marquen l’etapa on es passa a la joventut, i es poden iniciar accions com conduir; i els 21, l’edat en la qual s’assumeix l’adultesa total de la persona. Aquí a casa nostra, aquesta edat són els 18 anys, un nombre que esperen amb moltes ganes els joves.
A l’Amèrica Llatina existeix el fenomen de “Los 15”, una festivitat per celebrar aquesta edat per sobre de tot. La Noelia Solorzano és una jove terrassenca que aquest cap de setmana va fer justament 15 anys, i va organitzar una gran festa de “Quinceañera” per celebrar-ho. “És el pas de nena a senyoreta, a adulta”, explica la Mireia Lanchy, la mare de la Noelia.
El protocol de “Los 15”
Es tracta d’una gran festa, similar a una cerimònia, amb un protocol establert, que varia en funció de cada celebració. El que acostuma a ser comú és que la festa compta amb una “cort” de joves, que conformen 14 dames i 14 cavallers -o”chamberlains”-. “Són les persones que busca la “quinceañera”, són els seus millors amics i amigues. I en són 14, perquè amb ella en sumen 15”, explica Mireia Lanchy.
Dames i cavallers obren la celebració amb uns balls pels quals, en alguns casos, cal molta preparació. “Nosaltres els assajavem des de finals de febrer, dues o tres vegades a la setmana -explica la Noelia-. Al moment de representar-ho ens podíem posar nerviosos, per això calia tanta preparació, per a saber-nos-ho perfectament”.
La Carme Portero va ser una de les prop de 160 persones convidades a la festa de la Noelia, perquè era la mare d’un dels “chamberlains”. Ella havia sentit a parlar de la tradició, però no coneixia del tot el protocol. “Quan el meu fill em va dir que anava a assajar per uns balls a una celebració de “Los 15”, amb gairebé dos mesos de marge, me’n vaig fer creus”, expressava amb sorpresa Portero.
La festa continua amb l’entrada dels pares que, en aquest cas, van dur a terme una presentació visual amb ombres sobre la seva història, i el creixement de la Noelia fins aquell dia. L’Ambar Espinoza Caleño, amiga íntima de la Mireia des de fa 20 anys, descriu l’escena “molt emocionant, perquè sempre és important recordar com s’ha arribat fins allà, per on ha hagut de passar tothom”.
Acabada la representació, surt la protagonista, i la Noelia ho va fer amb un gran vestit de color rosa. “Últimament, s’han posat molt de moda diversos colors com el blau, el verd, fins i tot el negre. Però ella va triar el rosa perquè és el clàssic, i així havia de ser”, comenta la mare. A més a més, sigui quin sigui el color triat per la protagonista de la celebració, es reserva exclusivament per ella. La Noelia va aparèixer també, com tota bona “quinceañera”, amb una corona al cap i uns tacons, de mà del seu pare, que amb aquesta ofrena, simbolitzava el pas cap a l’edat adulta. Els cavallers també van tenir un obsequi: una corbata daurada, per a molts, la seva primera corbata.
Des dels ulls de la inexperiència
Durant la celebració va donar-se la circumstància, com passa a tot arreu, que van convergir diverses cultures amb un mateix propòsit: celebrar que la Noelia es fa gran. Els pares i mares de l’institut van aprendre de les tradicions de la família Solozarno-Lanchy, d’ascendència equatoriana. “Em va sobtar el ball de la cort. També com li posaven la corona, simbolitzant que s’acomiaden d’una princesa per donar pas a una reina. És emocionant, és bonic... Val la pena que es conegui una tradició així”, apunta la Carme Portero, com també alaba la posada a punt: “Estava perfectament organitzat. Hi havia cuiners, cambrers, DJ, fins i tot speaker! Jo vaig gaudir. El meu fill i els seus amics ho van passar genial”. La mateixa Mireia Lanchy recorda emocionada les mostres d’agraïment de la gent per haver compartit aquesta celebració amb ells: “Estaven tant o més emocionats. Els va encantar viure aquesta experiència”.
Una tradició que veiem poc
És evident que estem poc acostumats a viure celebracions de “quinceañeras”, pel simple fet que són tradicions que provenen de lluny, i aquí se celebren altres edats concretes. Malgrat que la comunitat llatina a Terrassa és gran, tampoc és molt habitual transportar aquesta tradicional celebració al nostre territori. La Mireia Lanchy, per exemple, no va celebrar els 15 anys de manera diferent perquè es va adherir a la tradició dels 18 quan va arribar a Catalunya.
Un fet que Álvaro Soler, sociòleg, escriptor i divulgador, atribueix en alguns casos “al conflicte que es genera amb la convergència de cultures, on n’hi ha una que és hegemònica per l’entorn, que pot arribar a absorbir o invisibilitzar la resta”. Un xoc entre cultures que pot generar conflictes com la incomprensió o el racisme, i que cal evitar, avisa el sociòleg.
L’entorn és bàsic en aquest sentit. Igual que és important obrir-se a noves cultures, també ho és mantenir lligams amb la pròpia. Així ho explica Yasmin Belkhir, sociòloga terrassenca: “La gent que acull la cultura del seu país d’origen i la trasllada aquí és perquè, d’alguna manera, ha pogut integrar-la, i el seu entorn és proper a la seva cultura, potser el mateix i tot”.
L’estigma social
La Noelia no estava del tot convençuda de celebrar el seu aniversari com marca la tradició de “Los 15”, perquè li feia vergonya i no ho acabava de conèixer. Fins fa dos anys, fent “scroll” a TikTok, va topar-s’hi de cara amb alguns vídeos on explicaven la tradició, i va quedar captivada.
Una conseqüència de les xarxes, que afirma Belkhir, va donar un cop de mà a la Noelia. “El fet de veure-ho a xarxes pot normalitzar-ho, ajudar a que no faci tanta vergonya. Perquè aquí també hi entra l’estigma social: quan arribes a un lloc nou i has de seguir les seves tradicions... Si apareixes amb la teva cultura pots pensar: què diran si celebro això?””. És un acte inconscient, assegura la sociòloga, “però aquesta normalització pot ajudar a sentir-se identificat”. En aquest sentit, els rituals de pas, com anomena Álvaro Soler a les celebracions com les de “Los 15”, “són els ritus menys conflictius perquè no estan tan lligats a la religió, no acostumen a generar polèmiques”.
Una celebració que perviurà
El que sí està clar és que la Noelia i la seva festa de “quiceañera” han deixat petjada a les vides dels assistents a la celebració. Com no podia ser d’altra manera, la seva germana, l’Andrea, també celebrarà “Los 15” aquí, a Terrassa, després de l’èxit de la Noelia. I ho farà ben aviat, perquè aquest mateix estiu ja en fa 14.
L’Ambar Espinoza Caleño, qui tampoc va poder celebrar els seus 15 perquè estava en procés d’emigració, té clar que li ensenyarà la tradició al seu fill nadó, i ell decidirà: “Em sembla molt important, és la tradició de la meva terra i, per tant, de la seva. Perquè encara que ell hagi nascut aquí, té part equatoriana. És bonic mantenir-la”.
