Res nou. Els canvis al currículum escolar de batxillerat anunciats per Educació fa tres mesos. Així ho ha anunciat i confirmat aquest dimecres el Departament d’Educació de la Generalitat a través de la secretària de Millora Educativa, Pepín Beltrán. Així, els alumnes que el curs 2026-2027 comencin el batxillerat científic cursaran física i química fusionades; i biologia, geologia i ciències ambientals, també fusionades. Fins ara, aquestes àrees s’agrupaven en quatre assignatures: física I, química I, geologia i ciències ambientals i biologia I. Cadascuna d’elles, de tres hores setmanals. Amb els canvis, les hores de modalitat passaran de tres a quatre i es podran complementar amb assignatures optatives d’aquestes àrees que seran “altament recomanables”. Es passarà, doncs, de sis hores de ciència, en funció de l’itinerari triat, a quatre.
Una fusió que des de la conselleria han insistit que era necessària per complir el requeriment del Ministeri d’Educació per complir la normativa estatal. “No es perden hores -afirmava Beltrán- perquè en fer la fusió, no és la suma del que es feia de Química i Física. Fusionar vol dir encapsular els sabers comuns de les assignatures”.
Una confirmació que no enxampa desprevinguts els docents i els centres educatius, però no per aquest motiu, mostren menys indignació. “Faltarà temps per tot -exclama Jaime Oliva, professor de física del Sagrat Cor de Jesús-. Si ja era complicat preparar la selectivitat amb l’augment de temari, ara, amb menys hores, serà pitjor. A part de la qualitat per explicar la matèria, que és el més important...”. Aquesta tònica és dominant als discursos de la gran majoria de professors, com es pot veure en les paraules de la Lupe Aranda, professora de física de l’Institut Montserrat Roig: “Ja, més que de la matèria que ens podem deixar per fer, és la dificultat que presenten les ciències. Els alumnes practicaran menys, tindrem menys hores per explicar, i serà més difícil aprendre”.
Precisament el professorat científic del Montserrat Roig s’ha adherit a la Plataforma Ciències en Perill, que aplega representants de la comunitat científica, acadèmica i d’altres plataformes de docents de secundària. Una agrupació que es va reunir virtualment dimarts amb el Departament d’Educació, en una trobada que titlla de “presa de pèl, una pèrdua de temps i un insult a la intel·ligència de tots els professionals de l’educació presents, per durar escassament quatre minuts”.
La plataforma també confirma que “si no hi ha marxa enrere en tot aquest despropòsit, no es podrà garantir la correcció de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) en les matèries científiques”.Una mesura extrema, la qual deixen clar que no va en contra de l’alumnat, sinó que és una forma de lluitar contra “una reforma que empitjora greument la formació científica”.
Com s’ho poden fer els centres?
Aquests canvis s’han presentat sense oferir una adaptació del currículum escolar que pugui encaixar-se al nou horari del curs 2026-2027. De fet, en alguns casos, com explica la Lupe Aranda, “fins i tot han ampliat el temari a biologia, on es feien 3 hores. No som conscients de les dificultats dels alumnes”. Jaime Oliva veu una via, poc encertada, però que pot servir per ajudar, el fet de “replantejar les assignatures actuals de reptes científics, que tracten d’anar a laboratoris, veure la ciència una mica més palpable... Haurem d’acabar fent que aquesta part pràctica sigui més teòrica per acabar el temari pel qual no tenim temps”.
La manca d’un correcte aprenentatge i el temps de matèries poden no ser els únics dels conflictes que poden generar els canvis que planteja educació. Als factors educatius se’ls hi poden afegir els humans. “Pot suposar que perdem professorat. Els docents interins quedaran reduïts” argumenta Aranda. Un problema que pot suposar que sigui un peix que es mossegui la cua, com bé explica Oliva: “A nivells d’ESO, un professor de química pot donar física, i a la inversa. Però al batxillerat ja és més complicat. Per no perdre qualitat, la química l’hauria d’impartir el docent de química, i la física, el docent de física”.
Més canvis a l’expedient
Una altra de les modificacions que s’introdueix és que el treball de recerca deixarà de comptar un 10% de la nota i passarà a ser com una assignatura més. Elisabet Garcia, cap d’estudis de batxillerat del Sagrat Cor de Jesús, expressa la seva indignació dient que “som l’única comunitat autònoma amb aquest treball i ara perd importància. Compta com una matèria, però no té assignació horària”. Des de la conselleria han defensat continuar fent aquest treball, però la ponderació d’aquest passarà a ser d’entre un 4% i un 5%, segons les assignatures que acabi fent l’alumne. També s’ha confirmat que no s’ampliarà a una tercera hora les llengües, malgrat que, com apunta Elisabet Garcia, “han ampliat el temari, però ens hem quedat igual d’hores”.
