Una tradició evolucionada. Si parlem de la mona de Pasqua tradicional, ens referim al pastís en forma de tortell, de coca ensucrada, amb ous durs amb origen al segle XIV. Molts anys després, el 1930, el pastisser barceloní Lluís Sant Pau va popularitzar la mona de xocolata, la més habitual en l’actualitat. La xocolata ha permès que les mones evolucionin i adoptin una forma del tot personalitzada. “Si parlem de l’ús de tècniques avançades per l’elaboració de les mones, ens estem referint a les de xocolata, no a les tradicionals”, explica la pastissera Àngels Pujol. Un gran avantatge del cacau com a ingredient principal de la mona és la seva fàcil conservació, que permet als pastissers treballar amb certa antelació”.
“La peça la treballem abans i els pastissos, siguin de fruites, mantega o nata, els fem a última hora”, explica la presidenta de l’Associació de Flequers i Pastissers de Terrassa i Comarca, Fanny Novell. La pastissera, gerent del Forn del Progrés, afirma que “cada cop es demanen menys pastissos” i que la importància de la xocolata, sobretot amb llet i negra, creix cada cop més.
La causa de tot plegat és la gran varietat de personalitzacions que permet la xocolata per les peces que coronen la mona de Pasqua. Lamine Yamal, Dani Olmo, la Patrulla Canina o l’alienígena Stitch han estat algun dels protagonistes d’enguany.
El preu del cacau, un obstacle
L’augment del preu del cacau ha jugat un paper important durant aquesta Pasqua. Les darreres dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) evidencien una pujada del 25% del preu del cacau respecte a l’inici del 2025. Aquesta pujada, que es deu a les males condicions climàtiques dels principals territoris productors de cacau (Costa d’Ivori i Ghana), ha obligat les pastisseries a “actuar amb una previsió de més de sis mesos per poder afrontar Nadal i Pasqua”, afirma Novell.
No totes les pastisseries de la ciutat han pogut esquivar l’increment dels preus i s’han vist obligades a renunciar a les mones de xocolata. “Si volíem mantenir la qualitat habitual de les nostres elaboracions, el preu de producció superaria els 50 euros i no molts padrins estan disposats a gastar-ne 70 o 80 per una mona”, confessa Salvador Garcia, pastisser de Les Saveurs, un dels negocis afectats.
Els preus de les mones, explica l’Àngels Pujol, varien molt segons la mida: “És difícil establir un rang de preus perquè depèn quantes boques la tastin. En pots trobar per 12 o per 90 euros,”. Per la seva banda, la Fanny Novell opta per “farcir menys les mones i fer-les més lleugeres” per poder estrènyer una mica més els preus. El preu mitjà diu, és de 40 euros el quilo “com qualsevol altre pastís”.
“La Pasqua és dels moments més bonics i agraïts per a un pastisser”
Àngels Pujol, pastisseria Núria
“Com a pastissera he d’aconseguir que els fillols i filloles trobin una mona que a més de tenir un bon disseny compti amb la millor xocolata possible”. Àngels Pujol, responsable de les pastisseries Núria i secretaria general del Gremi de Pastissers de Barcelona, considera obligatori que la qualitat de la xocolata sigui excel·lent perquè “la qualitat és salut”. La terrassenca espera que la tradició de les mones de Pasqua continuï viva, ja que pels pastissers “és una de les èpoques més boniques i agraïdes” de tot l’any en què la il·lusió dels padrins per complaure els seus fillols, omple els seus establiments. Pujol no s’oblida de la part econòmica i afirma que després de Nadal, la de cada abril és una de les èpoques amb més beneficis i en què sempre “es compleixen les previsions”.
“Les previsions de venda es compleixen perquè tenim una clientela molt fixa”
Fanny Novell, pastisseria Forn del Progrés
“Fa molts anys que estem a Terrassa i la gent ens coneix, i a més aprecia com treballem i el producte que oferim”. La gerent de la pastisseria Forn del Progrés assenyala la fidelitat dels seus clients com un benefici a l’hora de treballar en èpoques amb tanta afluència de compradors com és la Pasqua. La mateixa raó que ha permès a la seva pastisseria, a uns dies de l’entrega de la mona, a complir amb les previsions de vendes: “Els padrins continuen apropant-se cada any a buscar la mona, no es perd la tradició”. El “boca-orella” i la feina ben feta, diu Novell, fan que any darrere d’any, la caixa sigui més gran.
