Desaparegudes durant dècades, les cantades de caramelles van ser recuperades fa quatre anys a Terrassa. Perdó, a Terrassa i a l’Antic Poble de Sant Pere, doncs els organitzadors d’aquesta cita del calendari de festes populars deixen clar aquesta dualitat geogràfica (i històrica) de celebració a la publicitació de l’acte que, en efecte, arribarà aquest Dilluns de Pasqua, 21 d'abril, a la seva quarta edició. L’hora prevista d’inici: les 10. El lloc: el carrer de la Creu Gran. L’entitat organitzadora: La Xemeneia.
Aquests cants religiosos ja existien al segle XVI, però van arribar a transcendir el seu sentit merament espiritual per estendre’s a les colles de joves treballadors. Van passar de manera progressiva del món rural a les societats urbanes.
Un centenar de persones
“El dilluns de Pasqua (21 d’abril), tornen les Caramelles de l’Antic Poble de Sant Pere i de Terrassa! Porta el teu instrument o simplement vine a cantar”, resa el cartell que anuncia la cita, el darrer acte popular relacionat amb la Setmana Santa. L’any passat, hi van participar un centenar de persones que van omplir els voltants de la Seu d’Ègara de cançons populars en una cercavila popular que a més dels cantaires, va comptar amb balls de bastons i el tradicional recapte de menjar amb el cistell. I tot plegat, amb un cromatisme especial: l’espai es va tenyir de vermell degut a les vestimentes tradicionals de pagès que portaven els cantaires i músics, amb barretina, mocador al coll, espardenyes i camisa blanca.
En música, la caramella (mot d’origen llatí) és un instrument rústic de vent fet de canya, d’os o de fusta com el grall o la flauta de pastor, però la paraula i la tradició que va generar tenen altres accepcions vinculades als dolços o el menjar en general. Res millor per acabar la Setmana santa: música, cultura popular i aliment als voltants de la Seu d’Ègara.
