Montserrat Peñarroya és la directora de l’Institut Internacional per a la investigació de la Societat de la Informació i el Coneixement
Avui dia es pot viure sense el mòbil?
Sí, però amb la vida muntada d’una altra manera. Ara per ara, per exemple, permet que els pares estiguin en contacte amb els nens, tenir accés a la informació d’internet en temps real, ensenyar coses que has vist a la xarxa… Mai t’avorreixes si el tens a la mà.
Però també és cert que estar connectat 12 hores al dia es tradueix a estar al cent per cent disponible, per exemple, a la feina…
Però el problema no és aquest. Si el teu cap o un client t’envia un WhatsApp a la nit tens diverses opcions: no respondre fins a l’endemà; enviar un “ok” i respondre al dia següent o contestar al moment… Crec que la segona és la correcta i ningú es pot enfadar.
S’han de fixar normes d’ús?
En adults no i en infants, sí. El problema no és la tecnologia sinó la fascinació per certes aplicacions i la manca de control per part dels pares. Delimitar-ne l’ús? Sí, tal com es fa ara a hospitals, cinemes o sales de reunions, algunes de les quals ja estan aïllades perquè els assistents no estiguin pendents dels missatges i trucades.
Creu que avui dia hi ha detractors i defensors del mòbil?
Detractors? No m’ho sembla. Una altra cosa és que hi hagi gent a qui molesta que altres estiguin enganxats al terminal. Això és diferent. A mi, em molesta estar en una taula amb amics i que ningú em parli perquè tothom està pendent del mòbil i, concretament, del Whatsapp. En aquest cas, el problema és estar enganxat a una aplicació.
Quines coses que ara semblen increïbles es podran fer en un futur?
Crec que en un futur proper els mòbils no existiran perquè no tindrà sentit tenir un aparell com aquest a les mans si tenim les ulleres connectades a la xarxa o portem un implant al cervell que ens mostra la informació a la retina. Els mòbils, com els coneixem ara, tenen els dies comptats. Primer perquè seran substituïts per la “weewable tecnology” i, segon, per la connexió amb el cervell.
