Amb una extensa experiència professional en la gestió esportiva, l’expresident Jordi Martín aspira a un segon mandat com a president del Club Natació Terrassa, club que va presidir entre el 2016 i el 2021.
Quins motius l’han dut a presentar-se una altra vegada a les eleccions? La gent m’ha manifestat la necessitat que hi ha d’haver un canvi en la gestió del CN Terrassa. Veuen que està bastant abandonat, tant esportivament com social. Recollint les impressions de la gent, ens hem reunit un grup de socis i hem decidit tirar endavant la nostra candidatura.
Quin model de club volen implementar? Volem que el club tingui un model amb dues àrees: una ànima social, que afavoreixi la pràctica esportiva per a tothom i una altra ànima competitiva, la de l’esport a alt nivell. Un club esportiu amb la història i la importància del CN Terrassa, en l’àmbit estatal i fins i tot europeu, necessita un rellançament.
S’ha perdut el prestigi que tenia el club? És evident. En aquesta última legislatura, el club ha perdut molt protagonisme a tots els nivells. Les relacions amb els diferents organismes tampoc no han estat les més correctes i més fiables. No s’han generat les confiances ni les complicitats suficients. És bàsic recuperar això.
Diria que ha canviat molt el club des que va acabar el seu mandat? En l’ànima competitiva, el club ha perdut moltíssim potencial. A escala social també, potser menys. El nostre model de club és que ho podem donar tot: donar bon servei al soci i tenir un bon esport de competició. D’altres se centren en l’esport de caràcter social només.
És complicat casar aquestes dues ànimes? Les dues ànimes han de ser complementàries. De fet, ho són. Al soci que fa esport al club també li agrada veure esport de competició, veure que el seu equip juga una Champions. Això fa molt ambient de club. No hi podem renunciar. I serveix com a mirall per als esportistes joves que comencen.
De vegades, el soci es queixa que no pot nedar a la piscina de 50 metres, perquè hi ha competicions. Cal tenir en compte que la piscina de 50 metres no la van pagar els socis del club. Ni tan sols la van pagar els terrassencs. Va ser fruit d’un acord amb el Consejo Superior de Deportes com a reconeixement a una pràctica esportiva de competició. Però som conscients que la gran inversió que ara ha de fer el club és incrementar la làmina d’aigua.
Com tenen previst fer-ho? Construirem una piscina de 34 metres a l’actual camp de futbol 7. No ho farem el primer any ni el segon, però ho farem. Estem parlant d’una despesa d’uns 7 milions d’euros. No és una promesa en abstracte. Ho farem. De fet, ja tenim el projecte fet. En aquesta piscina hi jugarien tots els equips de waterpolo. Serviria per alliberar l’ús de la piscina de 50, que la farien servir més els nedadors i els socis. I no caldria fer vestidors ni calderes, perquè ja hi són. D’aquesta manera, totes les piscines del club quedarien alineades. I la secció de futbol tindria un nou espai on dur a terme la seva activitat.
Com valora els més de cinc anys que va ser president? Vam patir molt. Al principi vam haver de remuntar unes pèrdues acumulades superiors al milió d’euros. Després va arribar la pandèmia. Al mig vam fer una feina molt important.
És partidari d’invertir més diners en fitxatges en natació i waterpolo? La majoria d’equips, d’esport individual i col·lectiu, han de tenir com a mínim dos terços de gent de casa. Després, si cal, per guanyar aquest plus de competitivitat, es poden anar a buscar les peces específiques que necessitis que la mateixa pedrera no t’hagi pogut subministrar. El soci demana que apostem per la gent de casa i nosaltres creiem que és el millor model. Així ho vam fer i així ho continuarem fent si guanyem.
Què és el més urgent que cal fer? Refer la confiança de la massa social, que està una mica remoguda en veure que el club s’està abandonant i està una mica deixat. I després, fa falta molta il·lusió, la mateixa il·lusió que tinc jo i els companys de projecte. Aquest és un club molt important realment, que actualment està ple de grisos. I nosaltres li volem tornar el color. Volem dur-lo el més a prop de l’excel·lència possible. Hem de canviar el pas. Tan aviat com sigui possible.
El club té ara uns 18.000 socis. Es pot créixer? Amb una xifra de 16.500 socis, el CN Terrassa té una economia completament equilibrada. Tot el que superi així et permet fer més inversions en instal·lacions i serveis i millorar el tracte que es dona al soci. No soc partidari d’arribar als 20.000 socis. Quan vam arribar, es deia que n’hi havia 21.0000, però en realitat eren molts menys. Amb 18.000 socis es poden fer moltes coses, però han d’estar més còmodes. Hem de fer més vestidors i més sales de “fitness”. El soci del CN Terrassa necessita un nivell de confort que ara no té.
