El veterà atleta internacional terrassenc Josep Boada ha disputat totes les edicions de la Mitja Marató. Coneix com ningú un circuit urbà que se sap de memòria. Ens explica els punts més crítics del recorregut.
Imaginem que és una de les primeres edicions de la Mitja Marató de Terrassa en què vostè no competeix. És la primera vegada que participarà en la Cursa Santi Centelles? De les 23 edicions anteriors de la Mitja Marató de Terrassa, he participat en la majoria. He fallat algun any perquè he estat lesionat. Enguany, és el primer cop que faré la Cursa Santi Centelles de 5 quilòmetres, ja que em van fer una intervenció al juliol i el metge m’ha dit que no faci la cursa llarga.
Quins considera que són els trams més durs de la Mitja Marató? Terrassa no és un circuit pla. Té zones planes, però també pujades. L’avinguda de Barcelona, per exemple, té un tram que puja bastant. Això també passa a l’avinguda del Vallès. Recordo que antigament, en les primeres edicions de la Mitja Marató, es pujava des de les Fonts fins a dalt de l’avinguda del Vallès. Allò era horrible. Ara s’ha suavitzat el recorregut, perquè han esglaonat el circuit. Igualment, considero que l’avinguda de Barcelona i l’avinguda del Vallès són els trams més durs del recorregut. La Rambla, que també té desnivell, està situada al principi de la cursa.
Com es prepara per a les mitges maratons? Quins han estat els seus entrenaments i la seva rutina de preparació? Normalment, faig sèries a les pistes d’atletisme de Can Jofresa dos cops a la setmana. La resta de dies, toca rodatge suau per fer quilometratge. Habitualment, descanso una vegada a la setmana. A causa de l’operació, que no em permetrà competir a la Mitja, aquests últims mesos no he entrenat a aquest mateix ritme. Però ja em sento millor i estic tornant a la rutina d’entrenament.
Quins són els seus sentiments i expectatives abans de la cursa? S’ha marcat algun temps o objectiu específic que li agradaria assolir? No em marco cap objectiu. Vull sortir a divertir-me. Com deia abans, he estat uns mesos sense entrenar regularment i he perdut la “xispa” de velocitat. Tot i això, m’agradaria fer entre 23 i 24 minuts. No vull anar a patir, sinó a gaudir de la cursa.
Com gestiona els nervis previs a la competició? Les curses sempre tenen aquests neguits. Sobretot les maratons. Les hores prèvies són especials, perquè tens un repte davant. Has de córrer 42 quilòmetres. Penses com anirà la cursa, si aquell dia et sentiràs bé o no… Mil coses. La marató és la modalitat reina del fons i els nervis sempre són presents. A les mitges maratons també passa, però menys. De fet, personalment prefereixo la mitja que la marató. És una cursa que requereix una preparació prèvia. No pots fer de qualsevol manera 21 quilòmetres. Acabes molt cansat, però l’endemà pots tornar a entrenar. En canvi, amb la marató arribes al límit de l’extenuació i l’endemà et falta energia.
“Prefereixo córrer una mitja que una marató, una distància que et porta a l’extenuació”
Si hagués de destacar un èxit de tota la seva carrera, amb quin es quedaria? He corregut moltes mitges maratons, a molts països i molt diferents. També he competit en 30 maratons, no només a Espanya, sinó també fora: Chicago, Londres, París, Milà, Viena, Brisbane, Venècia… L’èxit més important va ser l’any 2016 a Sydney (Austràlia), quan vaig quedar subcampió del món de la categoria M55 de marató i campió per equips amb la selecció espanyola.
Després de la cursa de demà, té altres objectius o competicions en ment? A hores d’ara, encara he de planificar la temporada. Si tot va bé i torno a recuperar la “xispa” que he perdut, m’agradaria competir en el Mundial d’atletisme, que tindrà lloc a Göteborg el 24 d’agost.
