Els organitzadors del Mundial femení de hockey, en la seva seu de Terrassa, van tenir molt clar que s’havia d’incentivar les estones mortes entre partit i partit, i també tot el que envolta l’abans i el després de cada jornada. Convertir cada partit, en definitiva, en una gran festa. Una de les ofertes més exitoses per als espectadors que visiten l’Estadi Olímpic i els seus entorns, és la Fan Zone, un espai acollidor i farcit de propostes, que està suposant una idea immillorable i és una bona part de l’èxit organitzatiu d’aquest esdeveniment esportiu.
Acostumada a acollir competicions d’alt nivell, Terrassa manté, en aquest Mundial, moltes de les seves essències. Qui recordi els Jocs Olímpics de 1992, les diverses competicions de caràcter nacional o internacional que organitzen els clubs de hockey locals o altres cites, com va ser l’amistós sub-21 de futbol entre les seleccions d’Espanya i Itàlia, allà per l’any 2000, sap que la ciutat mai falla en esdeveniments d’aquesta categoria.
I la Fan Zone del Mundial és una peça més de l’engranatge perquè, si bé és la FIH l’encarregada del torneig i del que el rodeja, no es pot oblidar l’alta participació de terrassencs i terrassenques en tot aquest entramat. S’ha ubicat aquest punt de lleure a la part nord de l’Estadi Olímpic, a la plaça de Can Roca.
Ocupa molt més tros del que, d’entrada aparenta i conté de tot i força per al descans i la distracció dels assistents i no assistents als partits. És un bon apartat per gaudir-lo entre la disputa dels dos partits, si bé, no només són els aficionats al hockey els seus inquilins. Veïns i persones que passegen per la zona, aprofiten també per fer parada i xalar de la tranquil·litat mentre mengen un entrepà d’hamburguesa o unes patates de bossa i beuen un refresc o una cervesa.
Els preus de tot el que està relacionat amb la restauració són força assequibles, tenint en compte el que pot costar un entrepà o una ampolla d’aigua a segons quins esdeveniments, esportius o musicals. A la plaça hi podem trobar una mica de tot. I el que hi ha, agrada. Rita Bagur, vinculada al hockey a través del Barça, s’estrenava diumenge, abans de l’inici del partit entre la selecció espanyola i la de l’Índia. “Hem arribat fa una estona i estem comprant alguna cosa”, apunta.
Admet que “no sabia a què venia” i que no s’esperava una Fan Zone “tan gran”, si bé, assenyala que “em sembla lògic que es posi una cosa com aquesta i que facin concerts ho trobo fantàstic”. Aquests escenaris per a concerts són unànimement elogiats i es considera, en general, una molt bona idea per tal de continuar la festa quan els partits arriben a la seva conclusió.
Els aficionats i aficionades que trepitgen aquesta Fan Zone poden degustar de tot, entrepans, snacks i fins i tot pizzes. Hi ha diverses casetes destinades a l’avituallament que, amb la calor de les últimes dates, no deixen de servir, principalment, beguda fresca. És lògic a aquestes altures de l’estació estival.
Primera vegada
Ignasi Castelló, estretament relacionat amb l’Atlètic, també visita tot el que envolta el Mundial per primera vegada. Explica que, “potser m’esperava més ple” aquesta Fan Zone, encara que ell mateix troba una explicació. “Possiblement, és perquè queda una hora” pel partit estrella de la jornada.
Ha vingut perquè li agrada aquest esport i per poder gaudir “de bon hockey i de hockey femení” i està a favor que tot plegat “es promocioni”. Pel que fa a aquesta plaça de Can Roca convertida en un enclavament per l’oci i el lleure dels assistents, creu que “és un bon espai de trobada abans de les vacances, amb gent de tots els clubs”. Afirma que, “malgrat la rivalitat que hi ha, que és forta, tenim amics a tots els clubs”.
No només de gastronomia viu la zona per als aficionats. En carpes ben alineades, no falta una extensa oferta de material relacionat amb el hockey. Sabatilles, bosses, estics i altres estris per poder jugar a aquest esport. Són espais per on circulen moltes persones, cercant algun producte que s’escaigui i que s’ajusti a les seves necessitats.
Més enllà, un petit camp de hockey per als més menuts, perquè puguin mostrar les seves habilitats, sempre tenint en compte que la superfície no és la reglamentària. El cas és poder tocar una estona l’stic, després d’una temporada acabada.
A la Fan Zone també s’han dut a terme taules rodones i altres activitats per donar més visibilitat a la celebració d’aquest mundial, com l’exposició, “Mujeres y Hockey; 100 años de revolución permanente”, un projecte del qual s’han encarregat Berta Ribé, Rosa Sanz i Marta Gallart.
Pablo Blanco, vinculat al RGC Covadonga, club de hockey de la localitat asturiana de Gijón, assegura que “tinc el vici de viatjar per Europa veient hockey” i assenyala que “seré una mica crític, i m’hauria agradat que la Fan Zone haguera estat a dins de l’Estadi”. Subratlla que, als Països Baixos, a l’altra seu d’aquest Mundial femení de hockey, “la Fan Zone està integrada a l’estadi”.
De l’espai per als aficionats ressalta que “trobo a faltar alguna marca més de hockey”, però reconeix que, a Terrassa, aquesta zona “en general, està molt bé”. Blanco detalla que “el tema dels concerts estan molt bé i l’oferta, en general m’agrada”.
Punt de trobada, d’oci, de lleure o de descans. Tant li fa. El més important és que aquesta Fan Zone està fent les vesses de Fan Zone i està acollint a totes les persones que s’hi acosten.
Tot plegat, lliga amb l’ambient a l’Estadi Olímpic, durant els partits. La presència de la mascota del campionat, la Lyla, és celebrada com si fos el personatge més important de la història. Es llancen samarretes al públic, amb una mena de tubs que les enlairen ben amunt. I la música tenyeix les graderies, amb cançons tan ballables com la mítica “Take on me”, dels noruecs A-Ha.