Cambrils va ser la seu del Campionat del Món de ball esportiu en el qual una parella terrassenca, la formada per Rubén Viciana i Eva Moya, va assolir la corona universal en la categoria sènior 1, en la que competeixen esportistes amb edats compreses entre els 30 i els 45 anys. Ells dos tenen 44 anys i fa 24 que formen una parella que ha anat evolucionant de forma progressiva fins a convertir-se en una de les grans atraccions de l’escenari internacional. Viciana i Moya es van imposar en la modalitat de 10 balls, formada per cinc especialitats anomenades “standars” i cinc més en el capítol de balls llatins. Un ventall ampli d’estils que demana una màxima exigència als participants. “És la marató dels balls”, explica Rubén Viciana a l’hora de definir aquesta modalitat. “Hem de dominar molts tipus de ball i això demana molta dedicació prèvia. El treball que has de fer en cada modalitat és diferent i guanyar un campionat com aquest requereix un gran esforç i una preparació continuada.”
“La nostra és una dedicació professional sense ser-ho”, explica Eva Moya. “Tenim les nostres feines, entrenem i fem classes. I el ball esportiu no dona per viure. Fa anys que no fem vacances perquè som ambiciosos i cal preparar-se davant la competència. Guanyar un Mundial no et dona diners. El que et permet fer algun ingrés és fer classes.”
Rubén treballa en el departament de control de qualitat d’una empresa de Vacarisses. I Eva és assessora laboral a Terrassa. Donen classes al gimnàs Tao-Do i entrenen a l’Escola Royal Dance de Manresa amb la seva professora, Karina Rubio. A més, tenen també entrenadors italians que els projecten internacionalment i amb els quals treballen de forma periòdica.
“Al principi el ball era un hobby per a nosaltres”, diu el Rubén. “Però a poc a poc va passar a ser molt més. Som un esport minoritari, els ajuts no són grans i a Espanya no té una repercussió massa important. En països com Itàlia o Alemanya el seu impacte és molt més gran.”
El Mundial disputat a Cambrils ha estat el primer després de la pandèmia. Un signe de tornada a la normalitat que es va notar en l’atenció i en la repercussió d’aquest campionat. “Aquests anys no han estat fàcils per a ningú. I estar tant temps sense competir ho vam notar tots”, diu Viciana.
La variant esportiva del ball és indiscutible. El Comitè Olímpic Internacional el va reconèixer l’any 1997. Preparació física i artística es fonen en aquesta modalitat. “Estem parlant d’un esport molt complet”, comenta Eva Moya. “Els exercicis i les rutines que treballem requereixen força, treball del cos, cura de la nutrició i molts altres aspectes. I en relació amb altres esports, també compta l’expressió. Unim esport i interpretació a parts iguals.”
