El dia anterior havia arribat de Paris Photo, on havia coincidit amb Brigitte Trogneux, dona del president Emmanuel Macron i aficionada confessa de la seva fotografia. I després d’unes hores a Terrassa, marxava corrents a l’aeroport per volar a Viena, on a la tarda inaugurava una altra exposició. Encara més: és resident a Sud-àfrica des dels anys noranta, tot i que va néixer l’any 1950 a Nova York.
Ell és Roger Ballen. I és considerat un dels noms més importants de la fotografia en l’àmbit internacional.
I ell és qui ahir va inaugurar la seva exposició “The Other Side. Film and Photo Works” a la sala Muncunill, en el marc del festival Panoràmic (que té lloc de forma simultània a diverses ciutats metropolitanes). Ballen va presentar la mostra ahir matí, en una visita comentada per premsa i tècnics de la regidoria de Cultura, en la que va desenvolupar la seva visió de la fotografia. O almenys de la seva.
I de la que queda clara una premissa: “No busco fer fotografia documental, ni explicar les condicions sociopolítiques del que veig. No és això el que m’interessa”. Tota una declaració de principis que contrasta amb el “mainstream” cultural català, sovint bolcat en la línia reflexiva contextual, transformadora i sociopolítica.
“Only aesthetic way”, deia ahir. Només busca l’estètica per l’estètica. Pam! Qui s’atreviria a dir-ho, avui en dia, a l’escena catalana? “M’interessen els elements formals de la foto, que la composició sigui orgànica”, aprofundeix.
Exposició a la Sala Muncunill / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Per exemple, en una sèrie d’imatges preses a Johannesburg (Sud-àfrica), on apareixen ciutadans notòriament de classe empobrida, Roger Ballen destaca la complexitat formal de la composició. “No són fotos que parlin de la gent pobra, ni dels problemes mentals que tenen, ni l’aspecte documental de la imatge… Sinó que són fotografies absurdes, i m’interessa mirar-les des de la seva absurditat”, afegeix.
Un dels dos comissaris de la mostra present ahir a la inauguració també hi posava èmfasi. “Recorda al dramaturg Samuel Beckett i el seu teatre de l’absurd”. També en el seu sentit humorístic. De fet, Ballen juga molt amb la idea de les rates (i de l’home-rata). “Tenia la intenció de posar rates en gàbies, dins de la sala Muncunill”, confessava ahir Roger Ballen. “Però li vam desaconsellar fer-ho”, afegia rient el comissari Fèlix Pérez-Hita.
“Dona poques respostes”
Altres obres de Ballen sí que tenien un sentit vinculat a la condició humana, com el caos, la impredictibilitat i l’amenaça. “Però en tot cas, les meves fotos es fan preguntes, però no posen gaires respostes damunt la taula”, explicava ahir el fotògraf, qui va estar acompanyat entre d’altres per la regidora de Cultura Rosa Boladeras.
“Avui veiem la Sala Muncunill totalment transformada, i de manera intencionada, per fer-nos arribar aquesta mostra cultural d’altres contrades com és Sud-àfrica”, havia expressat.
Ro Caminal exposa a l’Arxiu Tobella
A més a més, el Festival Panoràmic deixa una segona exposició a la subseu de Terrassa. Es pot veure des d’ahir a l’Arxiu Tobella (i fins al 29 de desembre). Es tracta de “Distanciaments”, de l’artista Ro Caminal, comissariada per Mercè Alsina. Panoràmic és el festival que explora la relació entre el cinema, la fotografia i les noves formes d’imatges, i promou i incentiva la recerca de nous llenguatges i narratives audiovisuals.
La 8a edició del Festival Panoràmic, considerat un dels festivals d’arts visuals amb més impacte de Catalunya, ha arribat enguany per primer cop a Terrassa.
