Feia molta calor el capvespre d’aquest dijous, però no va ser un obstacle per anar fins a l’església de Sant Pere. La cita s’ho mereixia. Sons del Temps, el programa que abraça patrimoni i música antiga, aixecava el teló de la dissetena edició amb l’Ensemble Recondita Armonia, dirigida per Lixsania Fernández, d’origen cubà i resident a Sant Cugat, amb un repertori que, a l’espai triat, anava com anell al dit. El quintet va sortir a escena para interpretar les passions de Bach amb dos intèrprets musicals de primera línia, Lixsania a la viola de gamba i José Ramón Martín, al clave. Ambdós acompanyats en les veus de David Sagastuma, alt, Jorge Juan Morata, tenor i Elias Benito, baix.
El concert va encadenar peces de les passions de Sant Joan i Sant Mateu, les dues que es van salvar de les cinc que va escriure Bach entre 1723 i 1733, quan estava de director musical a l’església de Sant Tomàs de Leipzig. Aquestes obres, considerades mestres en el repertori del compositor alemany, fan referència a la commemoració cristiana anual de la Setmana Santa, a la passió, mort i resurrecció de Crist.
La mateixa directora, Lixsania, va destacar, en un moment de pausa, que “el repertori escollit en homenatge a Bach amb la viola de gamba i el clave li dona a les dues obres de passions un aire molt especial, solemne i intimista”. Els músics s’hi van bolcar i van aconseguir crear una sonoritat màgica a través dels seus instruments antics. Les notes van envair l’espai sacre i van potenciar, si fos possible, la seva aurèola de misticisme i espiritualitat. El públic va respondre satisfet i va aplaudir al final de cada obra que va ser interpretada amb delicadesa. No en va, Lixsania és considerada una de les gran especialistes de música antiga i actua al costat de grans músics, com Jordi Savall, de qui és deixeble i alumna.
A la formació li va costar acomiadar-se dels espectadors i va correspondre al seu entusiasme amb dues peces més fora de programa. La primera va ser una cantata religiosa de Bach, “Wachet auf Choral” en la que, per sorpresa, es va incorporar al quintet el jovenet Pau Morata, fill de la gambista Lixsania i del tenor Jorge Juan Morata. En Pau es va afegir tocant el violí al costat del seu pare que sostenia la partitura al petit músic.
Aquesta propina no va ser l’única. Lixsania va dir que també li agrada cantar i com que no ho havia pogut fins llavors, ho faria ara acompanyada de la seva amiga i cantant Teresa Yanes, que estava entre el públic. Les dues veus femenines van deixar Bach, Alemanya i Europa per revisitar la seva Cuba natal. Van saltar del segle XVIII al XX per fer tribut a la figura del gran músic afroamericà Gilberto Valdés. I ho van fer amb una cançó de bressol molt popular titulada “Ogguere”, que fa referència a la manera d’expressar-se dels negres esclaus durant l’època colonial. La darrera cançó, improvisada o no, ens va permetre confirmar que Lixsania, com també Yanes, gaudeixen d’una veu encisadora.
Inici complaent, doncs, per un Sons del Temps consolidat que camina cap a les vint edicions. La cita propera serà el dia 8 d’agost, a l’església de Santa Maria, amb Eduardo Egüez, especialitzat en llaüt renaixentista. El músic presentarà una proposta que integra obres italianes i hispàniques escrites a la primera meitat del segle XVI. El concert ha causat expectativa i les localitats s’estan venent a bon ritme.
