Tres passions unides en un sol projecte. L’audiovisual, els viatges i l’escriptura s’entrellacen a “in somnis: Retalls de viatges que inspiren històries”, el segon llibre que publica Uri Rubio i que inclou més de 100 microrelats nascuts a partir d’imatges captades per ell mateix arreu del món. Des de Nova Zelanda a Malàisia, passant per Islàndia, França, Suïssa o Àustria i sense oblidar Catalunya, el lector viatjarà a través d’instantànies de vivències i paisatges que posteriorment van inspirar el vallesà a escriure petites històries que es converteixen en metàfores visuals.
L’especialista en comunicació, màrqueting i audiovisual (sector al qual es dedica professionalment) va publicar el 2022 “Des/amor distópico: Relatos humanos entre ceros y unos”, la seva primera antologia de relats, de ciència-ficció. Ara torna amb un nou llibre completament diferent. “L’únic que tenen en comú són els microrelats”, explica Rubio, que vol convidar tot aquell que en tingui un exemplar a les mans a veure més enllà de la imatge, a “somiar amb mi a través d’aquests retalls de viatge, a redescobrir el món i les seves històries ocultes, a veure més enllà del que es mostra a simple vista i a explorar la profunditat de la nostra realitat mitjançant la llibertat que ofereix la imaginació”.
Nascut el 1985 a Sabadell, però establert des de fa més de deu anys a Terrassa, fa tres anys que Rubio va començar a recopilar fotografies dels seus viatges i en els seus trajectes amb tren a Barcelona, on treballa, va començar a escriure petites històries inspirades en les instantànies, “sense tenir a veure amb el lloc o el que havia viscut allà, simplement el que em suggeria la imatge en aquell precís moment, entroncant molt amb com en sentia, amb el que necessitava expressar o el que m’inspiraven els colors, els paisatges, l’arquitectura, etc.”, comenta.
“El projecte va néixer sense ser un llibre, la idea era compartir-ho a les xarxes socials”, detalla Rubio. Ara bé, després de força temps i microcontes, nous viatges, noves fotografies i nous escrits va considerar oportú “empaquetar-ho tot”.
Cinc capítols
Les narracions d’“in somnis: Retalls de viatges que inspiren històries” no tenen una temàtica molt marcada, però es poden agrupar, d’alguna manera, sota cinc grans paraigües, que són els que marquen els diversos capítols del llibre: Alba (el renaixement de les persones, en el sentit més ampli), Miralls (reflexions sobre la mateixa identitat), Ecos (el pas del temps), Ànimes (relacions personals) i Horitzons (mirada cap al futur). Ara, tots plegats “són petites històries que intenten tenir una espècie de lliçó final, situacions que intenten provocar una reflexió en el lector, remoure’l per dins o inspirar-lo”, indica Rubio.
Les fotografies, per la seva banda, són imatges de viatges, sí, però tenen aquell component artístic de fotògraf que no acostumen a tenir els àlbums personals de vacances. “No he comptat els països, però juraria que n’hi ha dels cinc continents”, diu Rubio.
Algunes són fetes amb mòbil; d’altres, amb càmera i fins i tot dron. Hi surten poques figures humanes; en algun cas, algun animaló, gairebé no hi ha estampes urbanes, la gran majoria capten paisatges, natura, i a vegades també edificis o part d’ells. I després de llegir la historieta que les acompanya cobren un nou sentit.
La majoria dels relats d’”in somnis: Retalls de viatges que inspiren històries” van ser escrits originalment en català, però també hi ha la versió en castellà del llibre, que és autoeditat.
“És molt difícil que et publiqui algú si no tens una base de seguidors molt important a xarxes socials, si no ets mediàtic… Hi ha concursos, però també és complicat. Però, com en la música, ara hi ha eines i plataformes que et permeten publicar fàcilment i que la gent pugui accedir fàcilment al que publiques i després, si la cosa va a més, potser les editorials ja s’hi fixen”, destaca Rubio.
De moment, les dues versions d’”in somnis: Retalls de viatges que inspiren històries” (amb disseny i maquetació de Climent Canal) es poden trobar a Amazon.
Del llibre d’Uri Rubio n’ha sortit també una exposició que es pot veure al bar de la Baumann aquest juliol i que també es podrà continuar visitant a l’agost.
Un assaig, més relats i, algun dia, una novel·la
Uri Rubio també és músic, havia format part d’un grup de “metal” i era també lletrista. “D’aquí és d’on ve la meva connexió amb l’escriptura. Jo sempre he escrit lletres de cançons. Suposo que sempre ho havia portat a dins això d’escriure històries, transformar-ho en missatges, en poesia fins i tot”, diu. “Suposo que escric per la necessitat de compartir, de transformar una mica aquestes coses que portes per dins, com si fos una espècie d’exorcisme d’aquests anhels, d’aquestes sensacions, d’aquests sentiments…”, afegeix el vallesà, que juntament amb la seva parella té també un blog de viatges, “Viajando con Venga Ciao”.
Rubio és un cul inquiet i ja té a punt un nou llibre, en aquest cas un “assaig temàtic humorístic distòpic”, que preveu que surti a la llum l’any vinent. També en té en marxa un altre de relats que podria arribar de cara a 2026 i que “té molta relació amb les meves ciutats”, avança.
A la llarga li agradaria escriure també una novel·la, cosa que li fa “respecte, però també molta il·lusió”. No sap encara si estirarà el fil d’algun dels seus microrelats o es basarà en noves idees, l’únic que té clar és que “a mi m’agrada experimentar; no seré un escriptor de ciència-ficció sempre, ni de fotografia perquè soc una mica dispers”.
