"Artista, aixeca el cul de la cadira!"

Curiosament, l’origen es remunta exactament ara fa un any. Era el 28 de juny i a les portes de la Festa Major de Terrassa, Domènec Ferran llançava en veu alta la pregunta: “Volem un Museu d’Art local a Terrassa?”. Una tertúlia organitzada per la Sala Paüls al Bar Culla que, vist ara amb perspectiva, va suposar la primera pedra d’aquest moviment d’artistes crítics amb la política cultural de l’Ajuntament. En el grup impulsor destaquen el mateix Ferran qui ha estat 28 anys director del Museu de Terrassa) i el galerista Jordi Paüls, que ha estat amfitrió d’infinitat d’artistes de la seva sala del carrer Salvador Busquets. “La Sala Paüls és, de fet, pràcticament l’única galeria independent de Terrassa, després del tancament l’estiu passat d’Espai G d’Art, al carrer de la Palla”, sosté Domènec Ferran. Jordi Paüls afegeix: “La veritat és que amb el tema d’on poder exposar, la gent se sent desemparada”. També els artistes Àngel Màdico i Octavi Intente, així com el col·leccionista Josep Guindo. Tots ells van llançar fa dues setmanes un manifest a faver de crear un Museu d’Art local a la ciutat. I concretament, d’ubicar-ho al Vapor Ros. “Està molt ben situat i a més a més és un edifici amb pedigrí arquitectònic”, afegeix Ferran. Per ara, el manifest ha rebut 160 adhesions de la societat civil (s’hi pot contactar per via de artsterrassa.cat). Els artistes crítics també han dissenyat una petita campanya per cridar l’atenció, sota el lema: “Artista, aixeca el cul de la cadira”. [caption id="attachment_549433" align="aligncenter" width="700"] D’esquerra a dreta: Jordi Paüls, Josep Guindo, Àngel Màdico, Octavi Intente i Domènec Ferran, al pati de La Coral / ALBERTO TALLÓN[/caption] A parer seu, Terrassa no ha comptat mai amb un espai on s’exposi l’art del segle XIX fins a l’actualitat. “Havien existit les Mostres d’Art Local al Castell Cartoixa, però tampoc és el mateix que proposem nosaltres”, diu Ferran.

Manca de voluntat?

Una petició que ha aplegat moltes simpaties des del seu llançament. També la regidoria de Cultura ha saludat la iniciativa, malgrat que són l’objectiu de la crítica. “Des de l’Ajuntament falta visió, no sembla que vegin la necessitat de tenir aquest espai”, diu Ferran. I Paüls afegeix: “Amb les proves i els actes, no es pot dir que estiguin en aquesta línia”. Constata aquesta manca voluntat política, la segona passa serà anar a l’Administració a explicar el projecte. https://www.diarideterrassa.com/cultura-ocio/2024/06/07/artistes-terrassencs-llancen-una-crida-per-fer-un-museu-dart-al-vapor-ros/ La creació d’aquest equipament donaria visibilitat a una ingent quantitat d’obra acumulada. “Existeix el material, però no el lloc on exposar-ho”, diu Octavi Intente. Aquesta acumulació de fons artístics, amagada en els magatzems, és la causa per la qual -sosté Josep Guindo- molta gent no vol fer donacions a l’Ajuntament de Terrassa. “Jo no penso donar la meva col·lecció si no és visible. I molta gent també ho diu: ‘Ui, a Terrassa no, que després no es mostra’”. Paüls remata: “Tenir mil fronts i dir que sí a tot és fàcil. Però concentrar-se en un projecte potent i important és més difícil, perquè llavors hi haurà gent a la qual li has de dir que no”.

“Que no sigui només per mirar quadres”

Els artistes impulsors defensen la validesa del Vapor Ros com a opció preferent. “Hi ha moltíssim espai, incloent-hi la casa Mariano Ros i la nau de l’antic bingo del Mar i Terra, a banda de la nau central”, explica Jordi Paüls. Àngel Màdico hi afegeix: “L’enfoquem com un projecte col·laboratiu des del qual treballar en comunitat”. De fet, la idea és que sigui “multidisciplinari”, afegeix al seu torn Josep Guindo: “No només ha de ser de pintura, sinó de totes les disciplines. I no només per mirar quadres, sinó que hi hagi tallers de creació”, residències per a artistes forans...”