Un grup d’artistes i personalitats vinculades a la cultura acaba de llançar un manifest en què demanen a l’Ajuntament la creació d’un Museu d’Art local per a Terrassa.
De fet, que no existeixi és una anomalia històrica, sobretot en comparació amb altres ciutats de mida poblacional similar (com ara Sabadell) que sí que en tenen.
Ara bé, malgrat que no hi hagi un equipament específic, el Castell Cartoixa compleix parcialment les funcions de mostrar el fons artístic i historiogràfic.
Sigui com sigui, el manifest va sortir ahir a la llum, després de setmanes fent xup-xup. Entre els impulsors es troben Joan Carraminyana (autor del cartell de Carnestoltes d’enguany), l’exdirector del Museu de Terrassa Domènec Ferran, el col·leccionista Josep Guindo, el pintor Octavi Intente, Àngel Màdico, el galerista Jordi Paüls i el poeta Joan Tamayo.
La seva proposta és que el futur Museu d’Art local s’ubiqui al Vapor Ros, el qual consideren “idoni i immillorable” com a espai ample que permeti cobrir les necessitats.
De fet, el Vapor Ros ja és de titularitat pública. Encara més l’Ajuntament ha modificat recentment el seu pla d’usos: deixa de ser residencial (fer-hi pisos) per tal que aculli activitat cultural.
El vent bufa de cara, però caldrà veure disponibilitats econòmiques i els tempos. La mateixa regidoria de Cultura saluda el naixement del manifest. “No hi ha emperòs amb la seva proposta, seria meravellós poder arribar a fer-hi el museu d’art”, explica la regidora Rosa Boladeras. “Nosaltres recollim les propostes de la ciutadania, les consensuem i les intentem portar a terme”, afegeix.
Tanmateix, l’aparició pública del manifest ha causat certa sorpresa a la regidoria de Cultura, ja que la proposta del Vapor Ros ja s’havia treballat al Consell Municipal de la Cultura i la regidora havia proposat elevar-la al ple de l’Ajuntament.
Interior d’una de les naus principals
Els artistes, en paral·lel, asseguren que es veuen motivats a prendre la paraula “davant la inoperància llarga i continuada de les institucions responsables”, asseguren en referència a l’Ajuntament i d’altres administracions. De fet, sostenen que és el moment de la “implicació” de la societat civil en defensa de “la dignitat del patrimoni artístic i cultural”.
Sala Muncunill i Ca n’Anglada
Boladeras, al seu torn, assegura entendre la reivindicació històrica. “Hi ha una raó històrica, perquè els pressupostos culturals i els de les arts visuals sempre han estat més baixos”, contextualitza. Però també creu que en la darrera legislatura, justament, s’ha canviat el rumb. “Hem reformat l’espai expositiu de la sala Muncunill, hem fet les subvencions del Terrassa Crea, les quals estan molt orientades a ales arts visuals; ben aviat obrirem la masia de Ca n’Anglada com a centre de creació de cultura i que acollirà residències artístiques…”, enumera.
Adhesions al manifest
Tanmateix, els artistes mostren la seva “preocupació” per l’estat en què es troben les arts plàstiques a Terrassa, “tant pel que fa a la conservació com a difusió”.
Finalment, els artistes demanen suports al manifest que han llançat, tot animant la societat civil a adherir-se mitjançant l’adreça de correu electrònic artsterrassa.cat.
