Si fas un cafè al Coro Vell, no és difícil que acabis sota la mirada impertèrrita de Josep Anselm Clavé. I és que un bust del musicòleg i eminent cantaire del segle XIX presideix la paret noble del local.
No és casualitat: “Clavé va fundar la primera coral a Catalunya, l’any 1850. I es va dedicar a impulsar-ne altres arreu del territori”, explica Jaume Terés. “Com ara la nostra, de l’any 1858”. Ho diu assegut a un dels sofàs que fan del Coro Vell un dels pocs cafès que queden amb “solera”, especialment d’ençà que Prodis va agafar la gestió del cafè fa uns tres anys.
Al sofà i sota el bust de Clavé, afegeix: “És important documentar i mantenir la memòria, per nosaltres i per qualsevol entitat”. D’aquí que ara presentin el llibre “1858-2023. El Coro Vell, 165 anys d’història”. De fet, l’acte social serà demà dijous, a partir de les 18 hores, al seu local del carrer Sant de Marian (122).
Al Castell Cartoixa
Terés és l’autor del llibre històric, tot i que ha begut de diferents fonts documentals. La informació que se sap dels primers anys queda recollida gràcies a les memòries que va escriure l’any 1910 Jacint Vila, qui havia participat de la fundació de la Societat Coral Joventut Terrassenca l’any 1858.
De fet, els primers assajos, aquell any, es realitzen al Castell Cartoixa. “Era de la família de Cal Maurí, tot i que estaria per caure a trossos”, diu Terés. Itineren per diferents locals fins a arribar al que serà la seva seu històrica del carrer de Sant Francesc, l’any 1905. Concretament, un antic edifici on avui es troba la sala Fred Astaire.
Cafè del Coro Vell / ALBERTO TALLÓN
Allà hi seguiran fins al 1958, quan es construeix un nou edifici annex (l’actual, al que s’entra pel carrer de Sant Marian) i s’hi traslladen. El vell edifici es mantindrà com a zona de ball (amb orquestra en directe) i el cafè del Coro Vell.
Però posteriorment s’enderroca i es construeix l’actual edifici del carrer Sant Francesc, que des de mitjans dels vuitanta acollirà diverses discoteques (Neón i No Name). Tanmateix, els problemes de soroll amb els veïns seran una distorsió. Finalment, es reconverteix com a sala Fred Astaire.
Secció d’esperanto, any 1949 / SOCIETAT CORAL JOVENTUT TERRASSENCA
La secció d’esperanto
No només hi ha una gran evolució en l’espai físic, sinó en l’activitat de l’entitat. “Fins al 1905 només era una coral. Però llavors es creen les seccions, com l’esperanto, el futbol, el ciclisme, l’hoquei patins”, explica Antoni Justo, actual president de l’entitat.
Posteriorment, arribarà l’esbart. I als anys cinquanta, dues seccions icòniques: la de Fotografia i Cinema i la de Gimnàstica. La primera segueix fins als nostres dies (organitza el One Shot), mentre que la segona, desapareguda, és símbol d’un segle XX en el qual la gimnàstica va fer gran afició.
Acte al Cinema Rambla, l’any 1958 / SOCIETAT CORAL JOVENTUT TERRASSENCA
I és que el Coro Vell és un sentinella de la història. I també l’ha patit. Ha viscut el brot de còlera de 1908 i la covid de 2020. Va tenir etapes d’aturada forçosa, com ara amb el destronament d’Isabel II, la Guerra de Cuba i del Marroc. Per descomptat, amb la Guerra Civil. Amb revoltes i vagues.
“Però malgrat tot, el Coro Vell sempre ha ressorgit de les cendres, com si fos l’au Fènix”, conclou Terés.
Relleu juvenil “per seguir” 165 anys més
La Societat Coral Joventut Terrassenca manté anualment esdeveniments consolidats com el One Shot (que enguany farà la 5a edició) i la 16a edició del Concurs de Pintura. A més, són molt nombroses les vetllades poètiques que Òmnium hi organitza el primer dilluns de mes.
Façana de l’antic Coreo vell, a partir de 1905, que serà enderrocada per fer la discoteca “Neón”/ SOCIETAT CORAL JOVENTUT TERRASSENCA
A més a més, un dels grans canvis dels darrers anys ha estat l’arribada de Prodis, com a operador del servei de barra. També hi fan exposicions, com l’actual de Joan Matraca (tant amb mitja dotzena de quadres seus com una altra part de diversos autors d’homenatge).
