Un nou comerç emblemàtic de Terrassa baixa la persiana: la Casa Farràs, especialitzada en instruments musicals. I un comerç centenari, també: es va obrir l’any 1916, sota l’impuls del pare del mític trompetista i actual propietari, Josep Maria Farràs (Terrassa, 1942).
La botiga ja ha començat la liquidació d’estocs, a preus rebaixats, que s’allargarà tot el juliol. Després d’una pausa vacacional a l’agost, Josep Maria Farràs té previst tancar definitivament el mes de setembre.
El motiu de la desaparició de la botiga és el canvi en les pautes de consum. “Avui en dia, aquest tipus d’instruments musicals es comprem majoritàriament per internet”, reconeix el propi Farràs. “La gent és més còmoda, el compra 50 euros més barat per la web… però després, qui te l’instal·la? Qui te’l repara? Qui t’assessora, si tens una necessitat?”, reflexiona Farràs.
A més a més, li molesta que alguns clients vinguessin a la seva botiga a mirar in situ els instruments, però després els compressin on-line. “Alguns veien a mirar un piano, t’estàs mitja hora ensenyant models, explicant… I després s’paunten la referència i el busquen pel telèfon mòbil”, explica el músic, en un lament compartit per moltes més botigues a Terrassa (que fins i tot intenten prohibir fer fotos dels models, dins la botiga). “Arriba un moment en què et desmoralitzes”
Certament, el canvi de pautes comercials està portant també una modificació de la fesonomia dels carrers del centre. Els vells i elegants rètols comercials (més aviat de fusteria i ferro; discrets i amb remats modernistes) són substituït per botigues amb rètols cridaner i de colors sense harmonia amb la línia arquitectònica del carrer. I fins i tot amb pantalles digitals als seus aparadors. Rètols emblemàtics que difícilment resisteixen del carrer Sant Pere, com la Boada i Riera i de La Lyonesa, en son bon exemple.
A més a més, en la darrera dècada ha tancat un reguitzell de comerços emblemàtics, entre els quals la cistelleria del carrer de les Parres, el forn Vergès, la merceria La Esmeralda… Però potser l’exemple més proper al de la Casa Farràs seria la jogueteria Edima, que també representa una forma d’oci (l’aeromodelisme i les maquetes) més pròpies del segle XX.
Fonògrafs i vinils
De fet, la casa Farràs es funda l’any 1916. “El meu pare havia vingut de Manresa a Terrassa, a estudiar a l’Escola Industrial. I llavors obre la botiga, que de fet venia una mica de tot, perquè cal pensar que Terrassa llavors era una ciutat de tot just 20.000 habitants”, apunta Farràs.
El primer dia d’obertura -queda constatat en la documentació- es va vendre una viola de corda. Durant els anys 20 també venen fonògrafs. “Eren discos molt pesats, que si et que en a terra, es trencaven en bocins”. D’artistes com Enrico Caruso, en aquells inicis del convuls segle XX.
A més a més, aquí va ser on es va escoltar una ràdio per primer cop en la història a terrassa. “Van escoltar la BBC, l’any 1921, abans que es fundés Ràdio Barcelona, l’any 1923”, sosté Farràs.
La Nova Jazz Cava / DT
Uns primers anys en que la música representa el 10%, aproximadament, del negoci. Però que a mesura que avançava el segle, s’ampliava. “Quan van venir els aragonesos , abans de la guerra, ja es va passar a vendre 20 pianos l’any. Quan van venir els andalusos, en la postguerra, encara més. I quan es van fer famoso The Beatles, llavors 300 l’any!”, sosté Farràs.
Quan ell pren la gestió total de la botiga, va culminar el pas a l’especialització musical en exclusiva. “Encara em vaig trobar perfums, camises i pantalons, en el magatzem”.
Són anys en que Farràs, alhora que botiguer, és trompetista. “No vaig arribar a ser professional, però un estiu vaig arribar a fer 32 bolos”, diu al seu escriptori de la rebotiga, des d’on arriben els sons que emet el procés d’afinar l’instrument d’algun client.
Farràs té 81 anys. No té telèfon mòbil. Té encara concerts, com fa dues setmanes a Matadepera acompanyat pel seu amic Adrià Font. Però probablement no tenia relleu generacional per la botiga, en un sector comercial tan diferent al d’una altra època.
