Cultura i Espectacles

De què té gust el poeta Verdaguer?

La cuinera terrassenca Sandra Pisa al seu restaurant / NEBRIDI ARÓZTEGUI

De poema de Jacint Verdaguer, la cançó d’Arnau Tordera. I d’allà, al platet de Sandra Pisa. La vetllada d’aquest dissabte al restaurant El camagroc blau (20.30 hores) és una història de promiscuïtat de gèneres culturals.

I és que els 39 assistents a la vetllada tastaran 10 platets de la cuinera Sandra Pisa, inspirats tant en la poesia de Mossèn Verdaguer com de les versions musicades del polifacètic Arnau Tordera. Paraula llegida, paraula dita i paraula degustada. I que el propi Tordera interpretarà, en un concert acústic en el mateix transcurs d’aquest peculiar sopar temàtic “El joglar”.

Tot arrenca amb l’òpera rock que Tordera interpretava amb el seu grup Obeses. I posteriorment, amb la versió que el propi Tordera realitzava en solitari. “El vaig veure al teatre Condal i va ser una passada. No havia sentit mai una sensació tan bèstia. Tothom va sortir en silenci!”. I l’endemà, escoltant Obseses, a Pisa se li acudeixen tres plats inspirats en Verdaguer. Però encara hi haurà un segon moment definitori: “Setmanes més tard vaig tornar a anar a un altre concert de Tordera, aquest cop a Vic, amb ma germana i ma mare. I l’endemà havia de dissenyar els menús de maig pel restaurant… però en comptes d’això, només se m’acudien plats verdaguerians!”, diu riallera.

D’aquí la proposta a Tordera, que després d’un intent al novembre (el sopar es va suspendre per indisposició del cantant) arriba ara el dissabte vespre. I què en tastaran? O dit d’una altra manera: de què fa gust Verdaguer? Podem donar uns pistes. Com ara que per la cançó “Atlàntida”, hi haurà un platet “L’incendi dels Pirineus”. “És musicalment intensa, amb sons greus i aguts que s’alternen.

Per això, he fet una galta rostida a foc lent durant moltes hores, molt intensa; amb la coca cruixent, com al musical; i que acabo interpretant a nivell visual amb maduixes i shitake amb curry, per visualitzar l’incendi”, diu la xef. O les “Corrandes de Festa Major”, que “per se” havien de portar menta, fresca com l’inici d’estiu. O la “Solitud del poeta”, que porta farigola. “M’agraden molt les herbes aromàtiques, les olors… Perquè et porten records i sensacions”, explica.

De què té gust el poeta Verdaguer?
To Top