Ritmes de jazz llatí a la Cava

Un septet de luxe, encapçalat pel reconegut pianista i compositor Eduardo Tancredi, serà l’encarregat aquest divendres del concert de jazz al pati de la Nova Jazz Cava. Tancredi, brillant exponent de la música del latin jazz, aterra amb Abel Herrera, a la trompeta, Miguel Ángel García, al trombó, Eladio Reinón, al saxo, Matias Miguez, al baix, Salvador Toscano a la bateria i Andy Rodríguez, a la percussió. El músic uruguaià remarca que és un grup que té molta complicitat i que sona com mai. “Ens coneixem molt i ja portem tocant molt de temps en molts escenaris, entre aquests la Nova Jazz Cava que per a mi és un dels millors temples de jazz de Catalunya”. Per aquest concert d’estiu, Tancredi i el septet han preparat un repertori que tindrà molt de ritmes llatins amb influències brasileres i afrocubanes, harmonies modernes de jazz i espais reservats a la improvisació. “La majoria del repertori seran composicions originals, encara que també interpretarem algun tema d’altri com del gran pianista i compositor porto-riqueny Eddie Palmieri”. Aquest músic és un dels que està en la llista de les seves influències, com Danilo Pérez i Nelson González, entre altres. Eduardo Tancredi compta amb una sòlida formació i dilatada carrera com a intèrpret. Els seus anys d’estudi guarden relació amb la prestigiosa Berklee College of Music, de Boston, on va fer de professor de piano i harmonia. Va ser allí on també va impulsar el grup Bandon 33 i va començar a publicar els primers àlbums. En la discografia hi destaca “Ongoing dreams”, que va ser escollit el millor treball de la seva categoria musical el 2002 pel The Boston Globe. Fa uns 20 anys que es va establir a Barcelona, on ha continuat combinant la interpretació i la composició amb la docència. Forma part de l’equip de l’Escola Superior de Música de Catalunya i porta la direcció del cor de jazz i música llatina. Els tres vessants de la professió el complauen, encara que on gaudeix més és dalt de l’escenari i tocant amb directe. “La composició és creativa i, per tant, molt solitària. I a vegades estàs un any donant voltes a un mateix tema. En canvi, sortir amb el grup a l’escenari és un acte més festiu, més plaent, perquè ho compateixes amb els companys i amb el públic. I mantinc el grup Bandeon 33 encara que més reduït que a Boston”.

La música de la mare

Es va interessar des de molt petit per la música perquè el so era dins casa. “La meva mare tocava el piano i de seguida ja em vaig encaminar per aquest instrument. I a banda també escoltaven molt la ràdio i programes de jazz. Per tant, jo vaig créixer amb la música i vaig tenir una formació clàssica, però cap als 20 anys ja vaig fer la transició cap als ritmes llatins i el jazz”. I en les seves composicions fusiona una gran varietat de ritmes afro-llatins (el son cubà, el landó peruà, el joropo veneçolà, la samba brasilera i el candombé uruguaià entre altres) amb les harmonies i melodies del jazz d’avantguarda. Tancredi parla de la música amb passió. “És una satisfacció arribar als 61 anys i veure que sempre he tirat endavant fent el que més t’agrada i t’omple a la vida”. En aquest sentit, diu que la música és tot i la motivació principal per continuar endavant. “Aquesta feina et demana reptes i això fa que sempre estiguis inquiet per aprendre i compartir les teves experiències amb la banda i el públic”.