El 41è Festival Jazz Terrassa ja ha tancat una altra pàgina per a la seva història i aquest divendres es reprèn la temporada estable a la Nova Jazz Cava. Ho farà amb un concert de luxe liderat pel contrabaixista basc Pablo Martín Caminero, que presentarà “Al Toque”, el seu sisè àlbum en el qual fa un nou pas en la combinació de flamenc i jazz, i que ha estat nominat com un dels millors cinc discos de flamencs de l’any. El músic i compositor estarà acompanyat de Moisés P. Sánchez al piano i Shayan Fathi a la percussió.
Martín explica que “Al toque” aporta dues novetats importants. “Els discs anteriors reuneixen composicions pròpies i és en format quintet. En canvi, el nou desplega versions d’altres compositors i és en format trio, amb la qual cosa el fet interpretatiu queda més intens i concentrat”.
“Al Toque” aplega vuit grans temes de la guitarra flamenca dels rellevants Ramon Sanlúcar, Moraito Chico, Vicente Amigo, Sabicas, Rafael Riqueni, Paco de Lucía, Juan Manuel Cañizares i Gerardo Núñez. “He fet una versió de transcripció i arranjament de temes mítics de cadascun d’ells que són uns grans virtuosos del gènere”.
El músic diu que se li fa difícil prioritzar una composició per sobre d’una altra. “Cada tema té la seva història. No puc destriar-ne un. No m’atreveixo perquè tots són sagrats i cada revisió ha estat un gran repte”. Subratlla que ha gaudit fent aquesta investigació perquè ha estat en l’anàlisi profunda on s’aprecia la diversitat d’atmosferes. “El tema ‘Arabia’, de la pel·lícula ‘Aladín’, del guitarrista Sabicas, ofereix una àmplia gamma de variacions i ‘Querido Maetheny’ de Vicente Amigo desprèn una energia molt singular”.
Martín continua parlant amb entusiasme. Apunta la rumba, superpotent diu, de “La Habana sin luz” de Núñez, que va ser el seu mestre i va compartir gira amb ell durant molts anys. I significa també “Nacencia” de Sanlúcar, on subratlla que hi ha tota l’essència del flamenc, o “Alcázar de Sevilla” de Paco de Lucía o el fandango “Al niño Miguel” de Riqueni… “Cada peça és una meravella”, assegura.
Premi
El disc s’ha presentat en concerts a Madrid, Vitòria i a l’estranger amb una crítica excel·lent. “Es el cinquè millor àlbum de flamenc de l’any i això m’omple de satisfacció perquè significa que el món del gènere l’ha acollit amb molt de respecte. M’agrada que s’hagi valorat”. El músic defensa que ha intentat fer un treball combinat amb jazz versionat sense que es perdi el purisme del flamenc.
Afegeix que els dos estils casen de manera perfecta. “El calaix del jazz és molt ampli. La seva música original ve de Nova Orleans, però hi ha jazz de molts estils en funció de la seva cultura i procedència fins a arribar a un jazz que és d’avantguarda. I té paral·lelismes amb el flamenc perquè aquest també s’ha alimentat d’altres influències. Ambdós tenen uns ritmes molt energètics”.
Martín considera que la música és sinònim de cultura, de conèixer els pobles, explorar les tradicions i saber que aflora a cada territori. Ell va estudiar clàssica, va formar part d’orquestres, i des d’aquí va emprendre la carrera de “freelance” cap al jazz i el flamenc, estils en els quals s’ha format de forma autodidàctica. No renuncia a res perquè en tot sempre hi ha aprenentatge i li agrada que hi hagi varietat de reptes.
