La Nova Jazz Cava acull avui un concert diferent. Frank Dubé, barceloní d’origen i establert a Terrassa fa uns cinc anys, puja a l’escenari per interpretar les cançons d’un dels seus ídols favorits: Frank Sinatra. Dubé estarà acompanyat per la barcelonina Gemma Costa, a qui descriu com una cantant espectacular.
L’artista explica que els concerts dedicats a Frank Sinatra són dels més esperats. “Diuen que quan canto les seves cançons provoco sensacions similars, especialment en el públic femení. I, de fet, l’espectacle d’homenatge a Frank Sinatra sempre ha estat un dels més demanats”.
Aquesta serà la segona vegada que l’artista, de densa carrera artística, és la veu de Sinatra a la Jazz Cava. “El primer concert el vaig fer poc temps després de traslladar la meva residència a Terrassa. Jo ja havia tingut relació amb la ciutat a través d’amics i coses de feina, però no havia actuat mai. Buscava un lloc per refugiar-me i deixa Barcelona i van decidir Terrassa perquè el meu fill Dani està casta amb una terrassenca i ja ha format la família aquí”. Valora el canvi. “Terrassa té un aire més plàcid”, diu.
Frank Dubé explica que sempre ha tingut una certa estima per aquesta ciutat, de la que va ser un dels artistes col·laboradors de les gales benèfiques que es van organitzar per recaptar fons per la riada de 1962. “Vaig participar en un festival que va tenir lloc al Casino del Comerç amb el twist”. Tanmateix, ell ha cantat i enregistrat discs de tots els gèneres, des del twist als anys 50 fins a l’estil house als anys 90, passant pel jazz i la música llatina i el rock. La seva carrera i les seves vivències han despertat l’interès per fer un documental del seu camí fet.
Destaca que la cançó que li agrada més de Sinatra és “My way” i que ara seria l’apropiada per posar el títol a la seva vida, perquè fa referència a un adeu als escenaris. “Estic en un moment en què ja ho tinc quasi tot fet”. Li sap greu, però que els cantants catalans del seu gènere hagin de triomfar fora de Catalunya. “Cal reivindicar el cantat seductor o conquistador. No entenc per què tot ha de ser modern, raper i ploraner”, conclou.
