El dia d’avui és especial pel músic Joan Humet (Terrassa, 1980) . Ho és per diversos motius. El primer és perquè fins ara el contrabaixista debuta com intèrpret de trombó i el segon perquè liderarà la seva primera Jam session a la Nova Jazz Cava de Terrassa. Per aquest festeig s’ha envoltat de músics i amics de Terrassa com Jofre Alemany, al saxo tenor, Oriol López Calle, al piano, Xavier Castillo, al contrabaix i Òscar Jorba, a la bateria.
Hores abans d’aquesta posada de llarg, Humet ha manifestat que “em fa molta il·lusió perquè si sumen moltes novetats en un mateix dia”. El músic explica que tocar el trombó era una assignatura que tenia pendent. “És un instrument que sempre m’ha cridat l’atenció perquè no és el principal de la secció de vents que ho són la trompeta i el saxo. Està al darrere i per això m’agrada perquè li dóna el matís necessari”. Humet havia anat flirtejant amb el trombó però el moment decisiu va arribar fa tres anys quan la seva parella, la pianista Gemma Pujol, li va regalar un. “Vaig començar a estudiar i practicar, i m’he enamorat”.
El músic terrassenc pujarà a la Nova Jazz Cava amb la formació batejada com a Joan Humet Big Band Trombone, nom amb el qual vol fer un homenatge al gran trombonista Don Drummond del llegendari grup Skatalites, de Jamaica, qui l’havia atrapat moltíssim. Entraran amb un repertori de jazz clàssic, d’estàndards, per a després improvisar.
Humet té moltes ganes de veure com sona i què passa. “Tots els membres de la banda ens coneixem i ens entenem molt bé musicalment. Hem tocat junts, a excepció de Xavi Castillo perquè ell és contrabaixista com jo i, per tant, era difícil compartir escenari, però ara que m’he passat al trombó ja és possible. També estic expectant per aquesta raó”. La banda farà balanç del resultat i voldria repetir experiència i, fins i tot, consolidar aquesta nova Big Band Trombone.
La gran família musical
Per a Humet tocar a la Nova Jazz Cava és retrobar-se en un lloc molt familiar perquè de, fet, allí va començar una mica tot. Li agradava el jazz i no es podia pagar els concerts. Així que va intentar buscar feina al Club Jazz Terrassa. Va estar de sort perquè hi va treballar sis anys simultaniejant la tasca d’oficina i taquilla. Ho descriu com una oportunitat impressionant perquè va poder està a prop de grans figures del jazz. I afegeix que també hagués estat a la barra perquè així la distància hagués estat més curta.
El músic, conegut, pertany a la gran saga musical dels Humet. El seu pare és Agustí Humet, home de teatre i música, i els seus germans són la Gemma (cantant), Jordi (pianista) i Jepi (clarinetista). “El meu pare ens va portar cap a una educació musical molt plena i rica perquè tots els germans ens hi dediquem, encara que el Jepi i jo no ho fem professionalment al cent per cent com la Gemma i el Jordi. Però el pare ha deixat molta empremta en tots i cadascú ha anat trobant el seu camí. Jo vaig triar la música moderna”.
L’Humet que va començar amb el reggae i ara és més “jazzístic” continua compaginant feina privada amb la música. I aquesta última no la deixarà perquè continua sent el seu llibre monumental de capçalera on s’emociona i emociona. “No podria viure sense la música perquè és vida i és cultura. La música no solament està present en un concert sinó en tota manifestació artística que es fa, com el teatre, la dansa…”, manifesta.