L’arquebisbe de Canterbury Tomàs Becket va morir assassinat a mans dels homes de confiança del rei d’Anglaterra Enric II, amb qui estava enemistat. Corria l’any 1170 i aquell fet va córrer com la pólvora per la Gran Bretanya, però també per altres països europeus… fins a arribar a Terrassa. “A l’església de Santa Maria, a la Seu d’Ègara, es pot veure la pintura més antiga de les que es conserven relacionades amb aquell crim”, explica Carles Sánchez, director de la candidatura de la Seu d’Ègara a Patrimoni Mundial de la Unesco.
D’aquell assassinat, el 2020 se’n van complir 850 anys. La pandèmia va posposar el programa d’actes que l’Ajuntament havia preparat per recordar l’efemèride. Enguany, però, es recuperen amb la celebració de l’Any Becket 2021. Aquest recull diverses propostes per donar a conèixer la figura històrica de l’arquebisbe, i la pintura al fresc (datada de voltants del 1180 i obra del pintor que, sense saber-ne el nom exacte, se’l coneix com a “Mestre d’Espinelves”), situada al braç sud del transsepte de Santa Maria.
“Tomàs Becket era el canceller del rei Enric II, la seva mà dreta, i ell mateix el va nomenar arquebisbe de Canterbury; però Becket va passar de l’amistat amb el rei a oposar-s’hi per complet, donat que Becket volia una església lliure, és a dir, que el rei no hi influís”, diu Sánchez. “Aquesta postura va indignat el monarca, que va acusar Becket de malversació de fons de l’església”, segueix. “Després d’exiliar-se a França, Becket va tornar a Anglaterra; quatre homes de confiança d’Enric II van acudir a la catedral i després de discutir-hi, van acabar assassinant-lo”, apunta.
A Terrassa
Però com és que aquell crim tan llunyà va acabar plasmat en una pintura a Santa Maria tan poc temps després dels fets? “Hi ha diverses raons –indica Sánchez–. Una és que a la comunitat de canonges de Terrassa, n’hi havia un d’origen anglès, que es deia Harvey, i que probablement va contribuir que, a Santa Maria, es dediqués una capella a Tomàs Becket”.
Una segona raó, apunta, són les estretes relacions polítiques que hi havia entre Catalunya i Anglaterra a l’època, entre el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, i el rei Enric II. “Això contribuïa que circulés la informació entre els dos territoris”, comenta. “A més, la comunitat de monjos de Saint-Ruf d’Avignon, present a Terrassa i amb esglésies a tot Europa, va difondre molt l’episodi de l’assassinat”.
Les pintures de l’absis de Santa Maria, que daten dels voltants del segle VI; les pintures murals de l’absis de Sant Miquel, del mateix segle; i el retaule de Sant Pere són els tresors històrics i artístics segurament més coneguts i valorats de la Seu d’Ègara. “Però la pintura del martiri de Tomàs Becket és singular; és la més antiga de les que es conserven sobre el seu assassinat; a Anglaterra n’hi havia moltes dedicades a aquest personatge, però al segle XVI el rei britànic Enric VIII va ordenar que es destruís tot allò que tingués relació amb Tomàs Becket”.
Tres franges
Al fresc de l’església de Santa Maria, s’hi diferencien tres franges. La part central plasma tres moments diferents de l’assassinat: la conversa amb els botxins, és a dir, amb els homes enviats pel rei; el moment en què li tallen el cap; i, a la dreta, l’ascensió de l’ànima. A la part superior de la pintura hi ha la imatge d’un Crist en Majestat, en què hi apareixen dos personatges, Tomàs Becket i Edward Grim, un canonge que va presenciar el moment del crim. A la part inferior de les pintures apareixen unes inscripcions que expliquen els fets.
Entre les activitats de l’Any Becket 2021, que començaran dilluns vinent, destaca la presentació el 22 d’abril del llibre “Una tragèdia pintada. El martiri de Tomàs Becket a Santa Maria de Terrassa i la difusió del culte a la Península Ibèrica”, de l’Ajuntament de Terrassa i Anem Editors. També sobresurt la participació de Terrassa al congrés internacional “Tomàs Becket: conferència de vida, mort i llegat”.
En la presentació, la regidora de Cultura, Rosa Boladeras, va remarcar la importància de l’Any Becket 2021 “com un pas més en el camí d’assolir la candidatura de la Seu d’Ègara a ser Patrimoni Mundial de la Unesco”.
