Diego Ruiz (Màlaga, 1881-Tolosa de Llenguadoc, 1959) és una de les figures més singulars i de “culte” de la cultura catalana i europea del segle XX. Metge, psiquiatre, filòsof, escriptor de contes, periodista, traductor, y autor de nombrosos llibres i articles en els cinc idiomes que dominava (castellà, català, italià, francès i alemany), va tenir una relació amb Terrassa, on sempre hi ha hagut un interès especial per la seva obra. Sembla que va ser ell qui va encunyar la denominació de Terrassa com “la Nova Atenes”. Des de la dècada de 1980, el grup literari d’Amics de les Arts, especialment Jordi F. Fernández, ha treballat en la recerca dels llibres i publicacions de Diego Ruiz, i de dades sobre la seva vida. Un tasca queva produir, l’any 1999, l’edició del llibre “La veu de Madame Ricard i altres narracions” (editorial Laertes), el primer des de 1936 amb una mostra àmplia de la seva prosa narrativa, i un volum de referencia per tots els estudiosos i “diegoruizòlegs”. Ara, l’editorial Hojas Monfíes, de Granada, acaba de publicar un llibre sobre Diego Ruiz, amb una extensa introducció biogràfica, que es nodreix força de les investigacions de Jordi F. Fernández. “Diego Ruiz, Abel Gundrà y el enigmático divan ‘Las andaluzas'” és el títol de l’obra, que tracta de la relació entre els dos personatges. Ruiz va traduir a l’italià el poemari “Las andaluzas” (un divan és un conjunt de poemes de tema exòtic) , i l’edició en italià de l’obra, de l’any 1925, ha estat l’única existent fins ara, que Hojas Munfíes ha publicat aquest volum, en edició bilingüe.
El lligam de Diego Ruiz amb Terrassa va començar el 4 de juny de 1905, quan va venir a l’Aplec de la Mata, que organitzava l’Agrupació Regionalista. “Una relació que es va revifar a partir del 27 de gener de l’any 1907, quan va ser convidat per l’Associació Musical a oferir la xerrada titulada ‘La cançó popular a Itàlia i a Alemanya’, la primera d’una sèrie que va donar aquell mateix any per impulsar una Universitat Popular de Terrassa. En aquest context, durant una xerrada sobre Plató, va qualificar Terrassa de Nova Atenes”, va escriure Fernández, en un article sobre Ruiz i la ciutat, publicat a Diari de Terrassa l’any 2017. “Per cert, Paulina Pi de la Serra va heretar una foto seva, testimoni de l’afecte del metge filòsof a la nostra ciutat, amb la següent dedicatòria: ‘A Egara, la fèrrea, la fedele”. El periòdic terrassenc El Dia, del 21 d’agost de 1920, va publicar una traducció del poema “Autumnal”, extret del llibre “Canti d’avanti-giorno”, que havia publicat a Itàlia, en italià, amb el pseudònim de Pietro Zanfrognini. El 10 d’abril del mateix any, també El Dia de Terrassa, Tomàs Garcés en va publicar un article ple d’elogis sobre la seva obra literària.
