a greu pandèmia mundial del Covid-19 que ens colpeja també ens ha deixat orfes de celebrar una nova edició de la Fira Modernista, concretament el próxim cap de setmana era la data fixada. No es podrà fer la gran festa de la primavera per excel·lència a la ciutat. Tanmateix, tenim la possibilitat de fer una immersió a l’època per molts camins com, per exemple, seguint els cartells i conèixer la seva imatge i quina és la seva procedència. Diari de Terrassa ha cercat la col·lecció de cartells de la fira (hi ha un total de 18 des de 2003 i fins al 2020) i ha seleccionat els modernistes protagonitzats per dones. El conjunt triat aplega deu cartells. Les il·lustracions reprodueixen obres de pintura de reconeguts artistes, com Alexandre de Riquer, Pere Viver i Aymerich i Joaquim Vancells Vieta, així com dibuixos i peces de mosaic, teixit i marqueteria.
Com a punt de partida, assenyalar que el període artístic del Modernisme va prendre la figura femenina com un dels seus temes més importants. En aquest sentit, el director del Museu de Terrassa, Domènec Ferran, explica que els artistes i dissenyadors d’aquest corrent, influenciada per l’Art Noveau a Europa, van recórrer a la dona i en la majoria de les creacions la van idealitzar com una icona de feminitat i seducció. “La pintura, el cartellisme, l’escultura, els gravats, i fins i tot les joies, es van omplir de representacions de dones, sovint nues, però sempre atractives i sensuals, amb els cabells llargs. Fins i tot, molts creadors modernistes, d’Alfons Mucha a Alexandre de Riquer, pinten dones que desprenen molt d’erotisme”.
Pel que fa al Modernisme català, Ferran destaca que s’imposa una icona de figura femenina polièdrica. “Alguns creadors -diu- opten per presentar-la com a un objecte de contemplació o devoció i altres com un misteri, un enigma”.
El viatge que hem fet per la història gràfica de la fira permet apreciar aquesta dona tan diversa, en la majoria dels casos sota la mirada masculina. Els cartells relacionats amb obres de Riquer, Viver i Vancells contenen una figura femenina més idealitzada mentre que els dibuixos en material imprès presenten a la dona com reclam publicitari.
Cal destacar el paper que va jugar el cartellisme a Catalunya en el seu moment. Institucions, entitats, gremis, indústries i comerços apliquen aquest recurs gràfic per anunciar esdeveniments, actes, així com productes i articles nous a la venda. Terrassa no em va quedar exempta. Cartells de la nostra fira evoquen antics programes de Festa Major o de la inauguració del Teatre Principal, i en tenim alguns altres que recuperen una targeta comercial de venda d’articles de punt. Subratllar que són cartells amb una estètica molt acurada, gairebé em podrien dir artístics i que no anaven signats (almenys no apareix el nom encara que si la impremta). Això fa pensar que poder eren les mateixes impremtes que encarregaven el dibuix.
Tot seguit presentem els cartells modernistes que tenen com a protagonista la dona i que podeu observar amb les imatges publicades:
Tres cartells de la Fira Modernista, els dels anys 2005, 2010 i 2014, prenen la imatge d’obres dels pintors Alexandre de Riquer, Pere Viver i Aymerich i Joaquim Vancells i Vieta, aquests dos últims de Terrassa. El cartell de 2005 es basa en el mural decoratiu realitzat per Riquer el 1901 per encàrrec de l’Institut Industrial. El fragment és una al·legoria a l’agricultura. L’escena situa a una dona, una musa, seminua, expressiva i sensual, participant en les tasques de la verema en clara antítesi d’estil i forma del que podria ser la dona camperola.
El cartell de 2010 és una obra de Pere Viver de 1913. En aquest cas, evoca “Les Tres Gràcies” -figures mitològiques de l’antiguitat clàssica- i les situa en un temple de jardí romàntic envoltat de flors i fonts d’aigua. Viver recorre aquí a la figura simbòlica de la nimfa, una deessa associada a un lloc natural, com una font d’aigua, el bosc i el mar. Les tres joves, les germanes Aglaia, Eufrosine i Talia, apareixen juntes, formant un cercle, com si estiguessin ballant. L’escena ens inspira una celebració en femení de la natura i, en concret, de la primavera.
El de 2014 és un fragment d’una obra de Vancells de 1906 en homenatge a la indústria. Es tracta de dues donzelles, amb vestits llargs fins als peus d’estil vaporós, en una expressió delicada i serena. Una d’elles sosté a les mans una peça d’engranatge fabril. Es considera que del conjunt pictòric, la composició de Vancells és la més realista. Les obres de Riquer i Viver es poden veure de forma permanent a la Casa Alegre de Sagrera de la Font Vella, mentre que la de Vancells està a l’antic Institut Industrial del Raval, edifici tancat per ara.
. Les dones pintades per Riquer, Viver i Vancells, que hem descrit abans no tenen res a veure amb les que apareixen en els cartells dels anys 2007, 2009 i 2011. En aquestes edicions, la comissió de festes va optar per rescatar el cartellisme d’època. Així, els cartells de 2007 i 2009 reprodueixen el programa de la Festa Major de Terrassa de 1910 i 1909, respectivament. Les dues estan protagonitzades per dones amb vestits modernistes i podrien correspondre al model de les joves benestants de l’època encara que en una forma totalment adaptada al disseny gràfic. En ambdós casos, la imatge és el d’un primer pla d’una figura femenina en solitari de formes atrevides que desprèn un cert aire enigmàtic i de desig. A vegades, el dibuixat la situa en un entorn bucòlic.
El cartell de la fira de 2011 recupera el programa de la inauguració del Teatre Principal de Terrassa del 15 de desembre de 1911. La il·lustració té com a element principal una figura femenina encerclada de motius florals i geomètrics propis del Modernisme. Afegir que sota el dibuix de la dona, de trets asiàtics, s’anunciava en sintonia amb l’espectacle que es representava; l’opereta “La Geisha”, a càrrec de la companyia de sarsuela de Ricard Güell i Miquel Blay. Els cartells en arts gràfiques es completa amb el de 2008 que s’inspira en la targeta comercial de la Fábrica de Género de Punto Pablo Palet de 1903. La targeta de presentació de la indústria mostra, de manera delicada, a una dona, abillada de complements florals, promocionant el gènere de punt.
La primera edició de la Fira Modernista, que va tenir lloc l’any 2003, es va anunciar amb un dels dos mosaics modernistes de la Casa Soteras, antic Banc de Terrassa (carrer Sant Jaume,26). Es tracta d’una al·legoria al comerç i està representada per una figura femenina realitzada amb peces de colors i encerclada d’elements florals (roses) i vegetals. Les dues figures artístiques (l’altre està dedicada a la indústria) es poden veure perquè decoren la part superior de la façana de l’edifici que mira al carrer. La casa va ser construïda per l’arquitecte Salvador Soteras l’any 1903 per la seu del banc citat i actualment té un ús residencial privat.
. El cartell de 2012 es va configurar a partir d’un tapís de seda modernista de l’any 1906 del fons del Centre de Documentació i Tèxtil de Terrassa (CDMT) ambientat en l’estació de la primavera. En aquest cas, l’escena de “Le printemps” és un primer pla d’un rostre femení decorat amb molta ornamentació floral i vegetal. I per completar el viatge ens queda evocar el cartell de 2004 que es va inspirar en una peça de marqueteria d’Alexandre de Riquer de 1901 i que forma part de la col·lecció privada de la família Gelabert Cendra. De nou, la composició és el d’una figura femenina en primer pla amb expressió un xic melancòlica, amb vestit d’època, envoltada de flors i del sol, i que podria estar tocant algun instrument de corda com ara una lira.
Bibliografia consultada: Ajuntament de Terrassa. Pàgines web del servei de Turisme i de l’Arxiu Municipal. A Turisme hi ha tots els cartells de la Fira Modernista des de 2003 i fins a 2020 i l’Arxiu Municipal disposa dels programes de Festa Major des de 1900 en digital.
L
n PINTURES.
n ARTS GRÀFIQUES
n MOSAIC.
n TEIXIT I MARQUETERIA
