"Sempre he tingut la necessitat de dibuixar, de crear formes, però mai havia fet servir colors", comença a explicar-me Marc Urgell Cloquell (Terrassa, 1987), de nom artístic La Face (li ve d’una curta etapa de pintor de grafitis), mentre ens mirem els quadres que exposa al bar Reina Victòria. Va ser arran de la mort del seu pare, esdevinguda quan ell tenia 20 anys, que va descobrir com la creativitat podia omplir-li el buit vital. Recorda bé el dia en què, sense saber ben bé perquè, es va posar davant d’una tela i va pintar el seu primer quadre. "Fins llavors, tot havia sigut inseguretat. Aquell dia se’m va il·luminar la consciència. Vaig veure que tenia al meu interior un món que havia de plasmar. Patia una crisi personal i la pintura em va ajudar a sortir d’ella i també va donar sentit a la meva vida".
Des d’aleshores han sigut deu anys de treball pictòric, i els seus fruits més rellevants són els que ara es poden veure. Quadres de composicions complexes i bigarrades, amb formes sovint sobreposades i carregats d’elements que conviden a la seva lectura simbòlica, tot i que el seu autor recalca que no se’ls pensa gens abans de pintar-los. "No faig cap mena d’esbossos. Tot és com escopit. Un quadre meu vindria a ser com quan li expliques la història a un psicòleg, i després ell en treu la conclusió."
La natura és una presència recurrent en la pintura de La Face, amb elements (animals, el Sol, les pedres com a representació de l’equilibri) que hi són a més d’una obra, i amb els quals va desenvolupant un llenguatge pictòric propi. "Natural spirit" és una plasmació de "la comunió que tots tenim amb la natura", i "La terra plora" fa referència al maltracte a què la sotmetem, amb un ull-déu que observa i una llàntia màgica de la qual surt cada nou dia. Perquè La Face creu que "l’art és màgia. La vida que vivim, materialista, capitalista, n’és només la part artificial. Allò que et connecta amb la seva autèntica essència, és l’art. La realitat em serveix per crear les obres, perquè sense viure no podria pintar. Els quadres són d’alguna manera missatges de vida".
Quan li apunto certa reminiscència del surrealisme, La Face diu que "per situar-me en algun lloc, està bé. També hi hauria una influència de la psicodèlia, pels colors, i de la pintura naïf". Urgell és un pintor autodidacte de ple convenciment, però. "Si pots aprendre tu sol, per la pràctica, per la intuició, la forma que et quedarà d’allò no té comparació amb la que agafaries si t’ho t’ensenya una altra persona."
Syd Barrett i el "budellisme"
I parlant de psicodèlia, cal dir que l’exposició inclou un quadre titolat "Shine On You Crazy Diamond", com la cançó que Pink Floyd dedicà a Syd Barrett, el membre fundador que va haver de deixar el grup. Una obra sobre la voluntat "de fer brillar el nostre diamant, amb ocells de la llibertat al cel, però a prop de les pedres, no fos cas que ens passi com a Barrett".
"Bad religions", amb balenes volants, porta una clara visió crítica de la relació entre l’anhel espiritual de l’home i la cobdícia. "New face of order" s’inspira en les lectures de l’artista sobre els Illuminati, suposada societat secreta que vol crear un nou ordre mundial.
Urgell, per la seva banda, afirma que ha creat un nou estil, el seu, que anomena "budellisme;"perquè, fent conya amb el meu cognom, ‘budell’ era el mot que em van posar de petit els amics, i penso que li escau per la meva filosofia de la vida i de l’art, i pel seu significat de visceral, d’actuar des de dintre de tot, des de l’essència. Com que és un estil que ningú fa, li he hagut de posar un nom, i per això dic que faig ‘budellisme".
