Estava entre les favorites i es va acabar enduent merescudament el premi al millor film de la cinquanta-dosena edició del Festival de Sitges. Es tracta del film basco-català "El hoyo", òpera prima del cineasta bilbaí Galder Gaztelu-Urrutia (premiat també com a millor director novell) i protagonitzat pel català Iván Massagué, Antonia San Juan i Zorion Eguileor. Som davant d’una distopia sobre una mena de forat on viuen apilades diferents persones en austeres cel·les de formigó. Dues persones per nivell i un número desconegut de nivells. I una plataforma amb menjar per a tots ells, un menjar que va minvant conforme els habitants de les primeres plataformes se serveixen. Si mengessin només la seva ració, n’hi hauria per a tots. Obvi. Però…
És "El hoyo" un frapant crit de socors cap a la irreversible deshumanització de la societat. També una freda anàlisi sobre la decreixent solidaritat en què vivim immersos, on l’egoisme i la por al que ve de fora a voltes ens atenallen. La pel·lícula es va endur també el guardó als millors efectes especials.
És un reeixit treball, premiat ja pel públic de Toronto, que té una factura tècnica potent i convincent. Els membres del jurat van destacar durant la lectura del palmarès la unanimitat absoluta que els va despertar una pel·lícula inquietant i futurista que aborda el tema de les creixents desigualtats socials i el divorci entre els governs i la ciutadania que s’està vivint arreu.
Dissabte al vespre, els responsables d’aquesta crua, apocalíptica i també realista pel·lícula van rebre tan preuat guardó a la gala de cloenda, on es va projectar la irregular "The vigil", de Keith Thomas.
Els premis actorals van ser força més discutits. Van recaure en l’actriu Imogen Poots (Vivarium) i l’actor Miles Robbins (Daniel isn’t real). L’altra gran guanyadora del festival és la preciosa pel·lícula del belga de Fabrice du Welz "Adoration", tota una exquisidesa amb reminiscències a la "nouvelle vague" rodades a les Ardenes que va rebre el Méliès d’Argent (opta, per tant, al premi al millor film europeu de gènere fantàstic), la millor fotografia, el Premi del Jurat i també dues mencions especials pels dos joves actors protagonistes, Fantine Harduin i Thomas Gloria. També es va premiar la música del deliciós film francès d’animació "J’ai perdu mon corps", que s’estrenarà a Netflix.
El Gran Premi de la Crítica José Luis Guarner va recaure en la brasilera "Bacurau", un film del que s’ha guardonat també la direcció a quatre mans de Kleber Mendonça Filho i Juliano Dornelles. El millor guió fou per a "Judy and Punch".
L’estrella indiscutible a la darrera jornada del festival va ser, malgrat tot, l’actor nord-americà Aaron Paul, el Jesse Pinkman de "Breaking Bad", que va desplaçar-se a Sitges per presentar el film "El camino", una continuació a tall d’epíleg de la mítica sèrie "Breaking Bad", signada pel seu creador, Vince Gilligan. El film, que ja es pot veure a la plataforma Netflix, manté el pols narratiu de la sèrie i farà les delícies de la seva legió de seguidors.
