er a l’actor, dramaturg i director Oriol Tarrasón el teatre no és més que una forma de veure el món a través d’un escenari, amb la seva companyia Les Antonietes ens ha anat oferint un repertori ampli de mirades. En aquesta ocasió la seva mirada es focalitza sobre la vida a les residències de gent gran. Dins el paraigua del Festival Grec 2019 i a la sala Villarroel hem vist la seva comèdia negra Un dia qualsevol.
Al ritme del jazz la vida a la residència passa de forma rutinària, en una improvisada emissora de ràdio que Mateu (l’actor de Terrassa Pep Ferrer) punxa cada dia al ritme de cançons com Take Five. Pep Ferrer interpreta un personatge excèntric i metafísic. Mateu comparteix habitació de residència el Bon Repòs amb Ernest (l’actor Quimet Pla), un vell amb ganes de viure, als petits conflictes grisos de la vida quotidiana a la residència, un bon dia se li suma l’aparició d’una dona que els canviarà la seva rutina. La nova inquilina de la residència és Solange (l’actriu Imma Colomer). Al costat d’aquest triangle la infermera Rosa (l’actriu Annabel Castan), cuidadora que posa ordre als disbarats del trio calavera.
Els espectadors empatitzen amb la situació. El públic riu des del minut zero perquè el text té un punt d’humor negre, el sarcasme de la vellesa i amb un punt de tendresa. Al ritme de Cantaloupe Island l’espectador recull el guant que li llança Oriol Tarrasón sobre la vellesa, ser vell i apostar per la vida des de la vellesa, uns ancians que lluiten per recordar, però que no viuen del passat, sinó que aposten pel dia a dia. Uns ancians que no volen dependre dels seus fills i que volen viure intensament els dies que els queden per viure, que responen a enquestes sexuals i els va la marxa.
La parella de Dupon i Dupond, Ernesto i Mateu, s’esforcen per aconseguir les simpaties de Solange i aquesta es comporta com una adolescent que trenca les normes. Mateu li dedica cançons com Almost Blue, mentre ella lluita amb la seva filla amb la qual no vol anar a viure. Tot un encer la banda musical de la comèdia que serveix de contrapunt poètic a les situacions i malentesos de la comèdia.
Un dia qualsevol és una comèdia negra que captura a l’espectador amb la seva implacable alè de vida i en la qual sobresurten la figura de quatre actors acompanyats d’un cor, com si d’una òpera es tractés, el cor és un grup de gent gran que no canten, sinó que fan entrades i sortides donant-li a l’escena un punt de realisme. Oriol Tarrasón passa de puntetes amb el cas de la Rita, una de les ancianes que pateixen a la residència, el tema de la mort digna, el no resignar-se a patir un calvari abans de morir, tot amb un to d’humor d’un geriàtric que s’acosta al musical Forever Young.
Un dia qualsevol és una invitació al viatge pels territoris de la vellesa, la vida, la mort, sobre l’altre, sobre la ficció, sobre el sentit de l’humor i les ganes de viure. Personatges que es mouen com fulles de tardor al ritme del seu humanisme i el seu cor que batega al ritme de jazz.
*
professor del INS Viladecavalls i cofundador i director de la Companyia 8
